Resultats de la cerca

Fou organista de la catedral de Mòdena en el període 1479-97, i des del 1504 fins a la seva mort En el seu càrrec de Mòdena havia de cantar, ensenyar els nens del cor, compondre i tocar l’orgue Del 1497 al 1504 probablement estigué a Venècia, on O dei Petrucci publicà moltes de les seves obres vocals Fou mestre de Giulio Segni, a qui ensenyà l’art del teclat del 1512 al 1514 a instàncies del cardenal Hipòlit I d’Este El 1543 fou cridat a Parma per a provar el nou orgue de l’església de l’Steccata Escriví alguns motets i laudes, bastants frottole i madrigals Destacà sobretot en…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953 Posteriorment dirigí la Deutsche…

Estudià al Conservatori de Cluj amb G Dima i A Bena 1919-21 i posteriorment 1921-26 anà a perfeccionar-se a Viena amb E Kanits, que li ensenyà contrapunt i composició Impartí classes al Conservatori de Tírgu-Mures, del qual fou director en 1946-48 També exercí de professor al Conservatori de Timisoara 1940-45 i tingué un càrrec al Ministeri de Belles Arts a Bucarest El 1960 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Compositors Romanesos Dugué a terme tasques de musicòleg i publicà estudis sobre G Enescu i la música coral sacra Compongué força música de cambra de notable…

Estudià musicologia a la Universitat de Nova York, on ensenyà des del 1927 Fou professor convidat a nombroses universitats, com ara la de Harvard i la de Califòrnia, a Los Angeles Editor del "Musical Quarterly" 1933-45 i director de publicació de les edicions G Schirmer 1940-45 i Carl Fischer 1944-45, fundà la Societat Americana de Musicologia 1934, que també presidí 1950-51 Fou vicepresident de la Societat del Cant Pla i de la Música Medieval des del 1958, membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1967-72 i president de la Societat Americana del Renaixement…

Cursà estudis superiors de lletres a l’École Normale Supérieure, al mateix temps que assistia a cursos de R Rolland a la Sorbona i d’A Lefranc a l’École des Hautes Études Posteriorment estudià contrapunt, fuga i composició amb V d’Indy i Ch Koechlin a la Schola Cantorum Ensenyà literatura i música franceses a la Universitat de Grenoble i a l’Institut Francès de Florència Es doctorà en lletres el 1930 i a partir del 1931 fou professor a la Universitat de la Sorbona El 1951 fundà l’Institut de Musicologia a la Universitat de París Figura destacada dins la musicologia francesa, s’…

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Th Leschetizky, amb qui es casà el 1880, i de qui es divorcià dotze anys després Debutà a Sant Petersburg el 1874 i després de l’èxit aconseguit feu una gira per diferents capitals europees i els Estats Units El 1885 fou nomenada pianista de la cort dels tsars La seva activitat com a concertista la dugué a fer quasi set-cents concerts en el període 1870-85 Ensenyà piano al Conservatori de Música de Sant Petersburg del 1893 fins al 1908, on es feu famosa com a pedagoga pel seu rigor Fou mestra durant cinc anys de S Prokof’ev…

Fill de pare pagà i de mare cristiana santa Mònica, estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386 D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica , que no acabà El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant X, 33, aflora un dels grans problemes musicals de l’Església com…

El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932 El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne 1950-51, fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova 1957-60 Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra…

Fou fundada el 1889 per promoure la cultura catalana, en especial, el cant coral El 1974 creà el Grup Muntanyenc gràcies a l’acció del Club de Joves, el grup Blau i Verd i el moviment escolta Practica l’excursionisme, el senderisme, l’escalada, l’esquí de muntanya, les raquetes de neu, l’espeleologia, les curses de muntanya i la bicicleta tot terreny Disposa de rocòdrom Des del 2002 organitza la marxa d’alta resistència Trenkakames, puntuable per a la Copa Catalana També té secció d’escacs, tennis de taula, taekwondo, ioga, txikung i billar Destaca l’equip de slot, que ha participat en el…

Residí a França des del 1951 fins al 1992, on ensenyà lletres clàssiques a Rouen 1965-92 Els règims d’AAhidjo i, fins el 1991, de PBiya li prohibiren l’entrada al seu país La seva obra és una denúncia tant del colonialisme a l’Àfrica com dels règims que el succeïren després de les independències, preocupacions que reflectí en nombroses novelles Ville Cruelle , 1954, amb el pseudònim Eza Boto Le pauvre Christ de Bomba , 1956 Mission terminée , 1957 Roi miraculé , 1958 Remember Ruben , 1974 Perpétue ou l’habitude du malheur , 1974 L’histoire du fou , 1994 Trop de soleil tue l’…