Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista del Bages, fou campió català 1931 i subcampió d’Espanya 1936 Després de la Guerra Civil fou tercer en el Campionat d’Espanya 1940 com a atleta del Centre d’Esports Manresa

Situada als contraforts del massís de la Maladeta, és un centre balneari conegut des dels temps romans per les seves aigües sulfuroses Actualment constitueix, juntament amb l’estació de Superbanheras, un important centre d’esports d’hivern

Dirigida per C Bigas i Munné, duia per subtítol Fulla portadora d’esports Signaven els articles el mateix Bigas, Marc Giró, Josep Graner i Joan Clapés, entre d’altres Sortia el dissabte i se’n publicaren 39 números

Espe-cialitzada en esquí alpí, ha participat en diversos campionats estatals, europeus i mundials, com els Campionats del Món d’esquí alpí 1974 Des dels primers anys del segle XXI practica altres esports d’hivern com el múixing

Format al València Club de Futbol La temporada 1968-69 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà fins l’any 1972 Disputà 179 partits a la primera divisió Guanyà una Copa d’Espanya la temporada 1966-67

Encerclada per les fortificacions construïdes per Vauban, s’ha anat desenvolupant pel fet que és la cruïlla de camins que duen a Itàlia i a Grenoble Estació d’esports d’hivern, vora la qual hi ha mines de carbó

Fundat el 1916, sempre ha competit en divisions territorials d’àmbit català Ha jugat en alguna ocasió a preferent territorial, com en la temporada 2010-11 Disposa d’equips de futbol de base Juga al camp municipal d’esports

Fundat l’any 1966, la temporada 2005-06 es proclamà campió de grup de primera territorial i ascendí a preferent territorial Posteriorment baixà de categoria Disposa de nombrosos equips de futbol de base Juga al camp municipal d’esports

Davanter centre, jugà al Centre d’Esports Sabadell 1963-67 procedent de l’Osasuna Amb el Sabadell aconseguí l’ascens de tercera a primera divisió, disputà 65 partits de Lliga i marcà 29 gols Fou una vegada internacional B

En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…