Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Kallípolis, fou campiona d’Espanya d’estiu en solo 2003, 2004, duo 2002, 2004, per equips 2002, 2003, 2004 i combo 2004, i d’hivern en solo 2004 i duo 2004 Els títols en duo els aconseguí amb Jordina Pallarols Participà en diversos Campionats d’Europa i del Món júnior Un cop retirada fou entrenadora de competició Rebé la medalla al mèrit esportiu 2001 i la menció especial 2002 de la Federació Catalana de Natació

Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa El 1988 estrenà Kolbebassar , a la qual seguiren Atzavara i Solo per a habitació d’hotel , el 1992 Suite d’estiu 1993 Corolla Arbre de te i Saó , el 1996 En els darrers anys ha presentat Tèrbola 1998, L’edat de la paciència 1999, Peces mentideres 2000, El somriure 2001, Origami 2002 i Urbs#1 2004

El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres Edita la revista infantil mensual Mataresies Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya UOC té a l’Alguer

Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens

Anà a Viena, a Roma i a Nàpols 1710 Protegit per l’elector August II, des del 1705 treballà en les construccions de la cort de Dresden, entre les quals es destaquen el projecte per a l’ampliació del castell 1705 i sobretot el Zwinger 1711-22, ampli recinte de galeries i pavellons destinat a les festes de la cort, d’una riquesa decorativa de gust rococó Treballà també en la residència d’estiu de Pillnitz

Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi Collaborà especialment en la Revista de Catalunya , La Publicitat i Imatges Escriví poemes de qualitat no aplegats en volum Secretari del conseller de la Generalitat, Ventura Gassol, a l’estiu del 1936 ajudà a la sortida del país de milers de persones perseguides pels extremistes S'exilià a la tardor del 1936 i s’establí a París, on es dedicà al món comercial del cinema

S'uní al grup poètic Shinshisha, de Yosano Tekkan, amb qui es casà posteriorment Conreadora de formes poètiques tradicionals, sobretot de la tanka , la seva lírica es caracteritza per un profund Romanticisme i una forta sensualitat, expressada d’una manera molt delicada i elegant Dels seus reculls cal destacar Midaregami ‘Cabells en desordre’, 1901, Yume no hana ‘Flors de somni’, 1906, Natsu yori aki e ‘De l’estiu a la tardor’, 1914 i el pòstum Hakuōshū ‘Cirerer blanc’, 1942

Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic

Començà publicant poesia amb A tu, del viatger estrany 1986 i El paisatge seductor 2001, i recollí la seva obra poètica a Les hores rehabilitades antologia 1986-2002 2002 Predomina, però, la seva obra de narració amb títols com Espècies en perill d’extinció 1998, la novella eròtica Escola d’estiu 1994 i El carrer dels Bonsais 2000, premi Benvingut Oliver, entre d’altres També és autor de l’àlbum La veu d’un poble 1990

Jacobí convençut, la seva màxima preocupació fou d’aconseguir la democratització interna i l’eficàcia militar de l’exèrcit Juntament amb Fouché reprimí la insurrecció reialista de Lió març del 1793 Actuà contra Robespierre juliol del 1794 Durant el Directori fou diputat del Consell dels Cinc-cents, a la fi de l’estiu del 1799 substituí Bernadotte en el ministeri de la guerra Després del cop d'estat del 18 de brumari es retirà de la política