Resultats de la cerca
Es mostren 3846 resultats
motiu
Malnom que passa de pares a fills i que, en general, no és tingut com a ofensiu, usat sobretot als pobles.
supervenció
Dret civil
Fet de sobrevenir els fills, que permet de revocar les donacions entre vius quan després de la donació sorgeix un fill.
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
centaure
centaure dit de Royos , trobat a Múrcia (bronze grec del s VI aC)
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Cadascun dels éssers mítics, fills d’Ixió i de Nèfele, que tenien bust i cap d’home i tors de cavall.
Habitaven a les muntanyes de Tessàlia Tenien un esperit salvatge i bàrbar, del qual no participaren el savi Quiró i Folos L’episodi més sobresortint de la seva llegenda és el combat amb els làpites, on s’enfrontaren amb Teseu, Nèstor i Hèracles Aquesta lluita fou motiu d’inspiració de nombroses representacions artístiques als temples, com el de Zeus a Olímpia, i a molts vasos grecs
Aristogíton
Història
Jove atenès que amb Harmodi dirigí la conspiració contra els tirans Hípies i Hiparc, fills de Pisístrat, l’any 514 aC.
Aristogíton fou executat L’acció tiranicida els portà el favor popular i els foren dedicades diverses estàtues de les quals només és conegut un grup, el de Críties, fet per a substituir el d’Antènor, robat pels perses
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el…
Schott
Música
Família alemanya d’editors musicals.
Fou fundada per Bernhard Schott 1748-1809 a Magúncia el 1770 o el 1780 -l’opinió dels estudiosos està dividida sobre aquest fet- Bernhard Schott publicà arranjaments per a piano i per a altres instruments d’òperes conegudes, entre les quals El rapte del serrall 1785 i Don Giovanni 1791 També es dedicà a la música de saló, especialment durant els anys noranta Els seus fills, Johann Andreas 1781-1840 i Johann Joseph 1782-1855, donaren un nou impuls a l’empresa adquirint altres editorials musicals i ampliant l’oferta A més, establiren sucursals en diferents ciutats europees, com…
el Cortès
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
La colònia del Cortès 63 h el 2001 va ser construïda l’any 1883, promoguda per Francesc Cortès i Morató Al principi fou arrendada a Antoni Torras Entre el 1922 i el 1930, la fàbrica treballà sota la raó social de Vídua i Fills d’Ignasi Borràs El 1933 les naus foren arrendades a l’empresa Filatures Ibèriques HISA
morganàtic | morganàtica
Història del dret
Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà.
La conseqüència d’aquesta unió podia portar a la pèrdua de la corona de qui la contreia o dels seus drets al tron, i sempre a la pèrdua dels drets dels fills que en naixien La paraula, originada al Sacre Imperi, s’estengué per tot Europa A la península Ibèrica hom emprà més la paraula matrimoni desigual
avantatge accessori
Economia
Remuneració extrasalarial, normalment en espècie, que empreses grans faciliten, contractualment, a llurs empleats, com addició a la retribució principal.
N'hi ha moltes modalitats cotxe privat als dirigents, vacances subvencionades, sanitat privada, plans d’inversió en valors, educació dels fills, etc Per tal com constitueixen un desviament de la pressió fiscal ingrés superior al que correspondria si fos en metàllic, deduïts imposts, han adquirit una gran difusió i augmenta llur pes relatiu en la remuneració total