Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
proteids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels que agrupa un gènere americà (Necturus) i un d’europeu (Proteus).
Es tracta de salamandres que viuen permanentment en estat larvari En ambdós casos hi ha brànquies externes i el gènere americà presenta pulmons molt reduïts El gènere europeu és una forma cega i completament despigmentada, i habita als avencs
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
xatrac gros
Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
milà negre
Milans negres
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 50 a 55 cm, més fosc que el milà i amb la cua més curta i no tan forcada.
Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes
espardenya
Zoologia
Equinoderm holoturioïdeu de l’ordre dels aspidoquirots, de la família dels esticopòdids, de cos allargat, cilíndric i tou, que pot atènyer fins a 30 cm de llargària i que presenta la superfície ventral aixafada i reptant, proveïda de tres fileres de peus ambulacrals.
És de color falb amb taques blanques Habita a bastant profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i és freqüent als litorals dels Països Catalans, on hom la captura amb arts de ròssec, perquè la carn és molt apreciada
gecònids
rèptil escatós saure gecònid: dragó comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils del subordre dels saures que ateny fins a 35 cm de llargada (amb la cua i tot) i amb el cos deprimit i cobert de grànuls o escates còrnies, freqüentment entremesclats.
Sovint tenen els ulls coberts per una membrana transparent semblant a la de les serps Inclou nombroses espècies, agrupades en uns seixanta gèneres de les regions càlides i temperades, entre les quals el dragó comú , que habita als Països Catalans
huemul
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’1-1,5 m de longitud i una alçada a la creu de 0,7-1,2 m.
Té el musell allargat amb l’extrem nu, els ulls petits i la cornamenta poc desenvolupada Habita a la regió andina de l’Equador, el Perú i Bolívia i al nord de Xile, entre 3 000-5 000 m d’altitud
papaorelles
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dermàpters, de la família dels forficúlids, de 10 a 15 mm, que presenta el segon parell d’ales ben desenvolupat i, en repòs, protegit sota el primer parell, més curt i quitinós.
Al final de l’abdomen té un parell de cercs dentats en forma de pinça, d’una certa longitud Habita en tota mena de cavitats, dins els fruits trencats, sota escorces i pedres i altres indrets amb ombra i humitat
xot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 19 cm, que és de color gris marbrenc amb ratlles i taques més fosques i té petits plomalls com orelles als costats superiors del cap.
S'alimenta d’insectes, i habita en arbredes obertes, prop de cases de pagès i poblacions, des del NW d’Àfrica fins al centre d’Europa, i hiverna a l’Àfrica, al S del Sàhara És comú als Països Catalans
somorgollaire
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 42 cm, que té les parts superiors i el coll bruns negrencs, les inferiors blanques, el coll prim i el bec prim i punxegut.
A l’hivern el coll, la gola i les galtes són blancs, amb una ratlla negra darrere l’ull Habita en colònies als penya-segats de la costa atlàntica europea, i a l’hivern alguns exemplars arriben a la Mediterrània occidental