Resultats de la cerca
Es mostren 12849 resultats
diencèfal

Diencèfal vist sobre un tall mitjà sagital de l’encèfal: 1, orifici interventricular; 2, tàlem; 3, àrea coroide o làmina tectorial; 4, nucli habenular; 5, epífisi; 6, comisura blanca posterior; 7, cos mamil·lar; 8, hipotàlem; 9, neurohipòfisi; 10, túber; 11, quiasma òptic; 12, recés supraòptic
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l’hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior.
És constituït per una gran massa nuclear central, el tàlem, amb l’epitàlem per sobre, el subtàlem per sota i darrere i l’hipotàlem per sota i davant El tercer ventricle separa les dues meitats del diencèfal, des del mesencèfal fins a la làmina terminal una evaginació de la part posterior idel tercer ventricle forma la glàndula pineal El tàlem és situat immediatament fora del tercer ventricle, separat de la part posterior de la càpsula interna pel nucli reticular del tàlem…
Porta de Borgonya
Vall
Depressió de França, situada entre els Vosges i el Jura, pas estratègic entre les valls del Rin i del Saona.
Hom hi ha construït les vies de comunicació carretera, ferrocarril, canal Rin-Roine que uneixen aquestes dues valls És una regió industrial indústries mecàniques i tèxtils, utillatge
sotsajudant | sotsajudanta
Militar
Sotsoficial dels cossos armats encarregat de la neteja i del subministrament de vitualles, com pa i pinso per als animals.
Ocasionalment, el sotsajudant s’encarrega també de passar revista a la guàrdia
meritocràcia
Sociologia
Societat en què la posició dels individus en l’estructura ocupacional és producte solament del mèrit i del talent individual.
Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment…
serra de Giró
Serra
Serra (1 176 m) de la Ribagorça que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar.
Čerepovec
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Vologda, a Rússia, situada a la vora del riu Šeksna i del llac de Rybinsk.
Nucli industrial siderúrgia, drassanes, treball de la fusta i confecció Té aeroport
Escola rossellonesa d’inspiració francesa
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del final del s. XIX i del primer quart del XX (~1885-1925).
Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home intelligent i admirat pels seus coetanis, el coronel Antoni Puiggarí…
tetravalent
Química
Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o un estat d’oxidació igual a quatre.
gabinet
Política
Òrgan d’assistència política i tècnica del president i del vicepresident del govern i dels ministres i secretaris d’estat.
Copa dels Pirineus

Equip del Futbol Club Barcelona guanyador de la Copa dels Pirineus del 1910
FC Barcelona
Futbol
Competició internacional de futbol disputada entre el 1910 i el 1914 per equips catalans, bascos i del sud de França.
Organitzada per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat, fou una de les primeres competicions internacionals de futbol d’Europa Agrupà equips de territoris propers als Pirineus, fet que donà nom a la competició El Futbol Club Barcelona en guanyà quatre edicions consecutives 1910-13, mentre que el Futbol Club Espanya de Barcelona guanyà l’edició del 1914 Barcelona fou seu de la competició els anys 1913 i 1914 Deixà de disputar-se a causa de l’inici de la Primera Guerra Mundial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina