Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sabadell Fou tretze vegades campió de Catalunya un cop en 100 m lliure 2000, tres cops en 100 m papallona 2002, 2003, 2004, quatre cops en 200 m papallona 2002-05, un cop en relleus 4 × 100 m estils 2004, dos cops en relleus 4 × 100 m lliure 2003, 2004 i dos cops en relleus 4 × 200 m lliure 2003, 2006 També fou tretze vegades campió d’Espanya, quatre a l’estiu en relleus 4 × 100 m estils 2003-06 i nou a l’hivern cinc cops en 200 m papallona 2000, 2001, 2004, 2005, 2006, un cop en relleus 4 × 50 m estils 2001 i tres cops en relleus 4 × 100 m estils Durant el període…

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…

Net del periodista Manuel Aznar Zubigaray  i fill del també periodista Manuel Aznar Acedo, que ocupà càrrecs en mitjans de comunicació oficials durant el franquisme Llicenciat en dret, fou cap del Servei de Coordinació del Ministeri d’Economia Fou diputat d’Alianza Popular per Àvila 1984-87 i per Madrid 1989, president d’AP per Castella i Lleó 1986 i d’aquesta comunitat autònoma 1989-90, i vicepresident 1989-90 i, del 1990 al 2004, president del Partido Popular En guanyar aquest partit les eleccions generals el 1996, esdevingué cap de govern La falta de majoria absoluta l’obligà a pactar el…

Estudià violí, composició i direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música de València Posteriorment assistí als cursos de Franco Ferrara a Siena 1972 i 1973, on obtingué el premi extraordinari de l’Accademia Musicale Chigiana Després d’haver collaborat amb Hans Werner Henze a Montepulciano, dirigí l’Orquestra Municipal de València entre el 1976 i el 1979, i desenvolupà una intensa carrera fins a arribar a assumir la direcció musical de l’Òpera de Karlsruhe 1985-90 A partir del 1984, després d’actuar al Festival de Granada, inicià la seva projecció internacional i s’especialitzà en…

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de diferents especialitats, i guanyà la…

S’inicià en ciclisme i el 1986 començà a practicar triatló El mateix any participà en la primera triatló organitzada a Catalunya, la triatló de Banyoles Corregué el seu primer ironman a mitjan anys noranta, i participà en més de vint curses de llarga distància Fou campió d’Espanya de llarga distància 1998, 2000, doble guanyador de la Ironcat 2005, 2006 i campió de Catalunya de duatló 2004, 2007 Aconseguí diversos podis en el Campionat d’Espanya de triatló i guanyà en diverses ocasions el Campionat de Catalunya de duatló i triatló per equips Formà part de la selecció…

Llicenciat per la Universitat de Sevilla i inspector de treball 1970, fou diputat socialista al Parlament andalús, i a la Junta d’Andalusia fou conseller de Salut 1990-91 Del 1993 al 2000 fou diputat al Congrés per Còrdova, i durant aquest període fou ministre de Sanitat 1992-93 i de Treball 1993-96 Novament diputat al Parlament andalús, el 2004 fou designat conseller d’Economia de la Junta d’Andalusia i el 2008, vicepresident del govern presidit per Manuel Chaves L’abril del 2009, quan Chaves fou cridat a Madrid per ocupar la vicepresidència tercera del govern espanyol, Griñán el substituí…

Llicenciat en dret a la Universitat Complutense, obtingué el diploma en alta direcció d’empresa de l’Instituto de Estudios Superiores de la Empresa de la Universitat de Navarra La seva activitat empresarial estigué estretament vinculada al sector del paper, dins del qual formà part del consell d’administració de diverses indústries papereres i participà en la gestació de l’Organización de Fabricantes de Pastas de Papel 1976 També ocupà la presidència de l’empresa constructora Vallehermoso i del Consejo Superior de Cámaras de Comercio El 1977 formà part del nucli fundador de la Confederación…

Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University Washington, DC, els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata , ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu Ministre d’Afers Estrangers 1992-95 del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat primer ministre, càrrec que renovà en…

Format al Club Beisbol Viladecans, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva, destacà ja en categories inferiors S’inicià com a llançador, però després d’una greu lesió passà a jugar de primera base En categoria absoluta guanyà deu Lligues i deu Copes del Rei de manera consecutiva entre els anys 1982 i 1991 L’any 1983 fou considerat el millor jugador de la Lliga Disputà deu Campionats d’Europa amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del grup B el 1991, any de la seva retirada Posteriorment, exercí d’entrenador de l’equip sènior del CB Viladecans durant nou anys i de…