Resultats de la cerca

Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan…

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de cinquanta-vuit sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català en què l’autor exhorta els nuvis a la pietat…

Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Illustració hispànica Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal 1725-40 i Cartas eruditas 1742-60 En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps cromatisme, danses, tempi ràpids,…

Vigent els anys cinquanta, sorgí als EUA i és caracteritzà per un refús radical de la societat de consum Els beatniks , antecessors dels hippies hippy, s’autoexcloïen de la societat i se solidaritzaven amb altres grups de desarrelats i marginats Davant els problemes polítics es definiren com a apolítics i pacifistes Llur desacord amb la moral establerta es manifestà principalment en una concepció molt lliure de la sexualitat i, en alguns casos, en l’ús de les drogues Formaven poblats inspirats en els pobles primitius o bé duien una vida nòmada El rebuig de la moda convencional…

Estudià filosofia, teologia i història a Jena, Tübingen i Marburg, amb Bruno Bauch, John Haller, Pau Natorp, Martin Heidegger, Nicolai Hartmann i Rudolph Bultmann Doctor en Filosofia el 1925, després de la seva habilitació el 1929 amb un estudi sobre la filosofia i l’ètica del treball en la crítica kantiana fou professor a Marburg, Göttingen, Frankfurt am Main, Tübingen i, finalment, a Heidelberg en una càtedra d’història de la filosofia i metafísica Les seves obres principals són Philosophie und Moral in der kantischen Kritik 1931, Einsicht und Leidenschaft Das Wesen des…

Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna Escriví diversos tractats místics i de teologia moral —un dels quals en forma de diàleg— sobre la qüestió de l’assistència als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres Perpinyà 1584, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa, 1584, Atalaya de Caridad Saragossa 1587 Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà Hom aplicà les seves propostes a la fundació dels hospitals o les cases de…

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de 58 sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons…

Doctor en dret, collaborà primer a El Mercantil Valenciano i després a El Liberal , de Madrid com a redactor d’aquest anà a Melilla 1893 i a Cuba 1896 De nou a Madrid, i partidari de Canalejas, fou redactor d' El Heraldo i dirigí La Noche i La Mañana , també de Madrid Collaborà encara en altres diaris Fou diverses vegades diputat a corts 1898, 1905 i 1907 Publicà nombroses obres, entre altres La moral de la derrota 1900, Los frailes de España 1904, Teatro y novela 1906, De la dictadura a la república La vida política en Portugal 1908 i Sagasta, Melilla, Cuba 1908

La intolerància almohade el féu emigrar a Provença, on s’establí amb la seva família Ṭibbōn Traduí de l’àrab a l’hebreu obres filosòfiques d’Avicebró Correcció de les qualitats de l’ànima , de Baḥya ibn Paquda Llibre de la guia sobre els deures dels cors , de Sa'adia ha-Gaon Llibre de les creences i de les opinions , diverses obres gramaticals de Yonà ibn Yanāḥ Llibre del Recamat i Llibre de les arrels i el Kuzarí de Yĕhudà ha-Leví Així mateix, és notable el testament moral Musar abika que llegà al seu fill, el també metge i traductor Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn

Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de…