Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Comunió i Alliberament
Moviment fundat el 1969 pel sacerdot milanès Luigi Giussani, amb la finalitat de potenciar la presència directa i activa dels catòlics en els camps cultural, social i polític.
Conegut amb la sigla CL Comunione e Liberazione , ha suscitat la creació de la Fraternitat CL reconeguda l’any 1982 i de l’associació Memores Domini , aprovada el 1981 i integrada per laics que observen la castedat El 1987, alguns grups de CL impulsaren la creació del Movimento Popolare , de caire polític Una de les activitats més espectaculars del moviment és la reunió anual per a l’amistat entre els pobles que té lloc cada estiu a Rimini, amb la participació de mig milió de persones Estès en una trentena de països, a Itàlia té uns 60000 militants, als Països Catalans, n'hi ha…
sionisme
Història
Judaisme
Moviment creat a la segona meitat del segle XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.
De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment…
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
verisme
Literatura
Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del sXIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…
contramarxa
Militar
Operació, maniobra o moviment que, dins el domini de l’estratègia o del més limitat camp de la tàctica, duu a terme un exèrcit o cos de tropes per prendre una direcció contrària a la que portava.
En certes ocasions la contramarxa estratègica és una operació de guerra que no implica retrocés definitiu, ans constitueix només un mitjà de sostreure's, tot d’una, a l’esguard i a l’abast de l’enemic, amb el propòsit d’efectuar un moviment ofensiu sobre un altre lloc del teatre de la guerra on l’adversari estigui desprevingut
Nova Cançó
Música
Moviment artístic i cultural consagrat a la creació i divulgació d’una cançó contemporània en llengua catalana.
Dels inicis al moviment massiu Als Països Catalans, contemporàniament amb el fenomen del rock i de la cançó pop, sorgí un gènere nou —diferenciat del cant coral, del cuplet i de les cançons de muntanya—, de clares arrels franceses —Brassens, Montand, Brel, etc— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic, l’anomenada Nova Cançó En el context d’un cert relaxament de les polítiques repressives del franquisme, la Nova Cançó sorgí, de fet, com una més de les iniciatives per a donar continuïtat a la llengua i la cultura…
,
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’…
catarisme
Història
Religió
Conjunt de doctrines i moviment religiós dels càtars.
Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya,…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina