Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
Giuseppe Maria Gioacchino Cambini
Música
Compositor i violinista italià.
Encara que atractives, algunes de les dades sobre Cambini, com ara que fou deixeble del pare Martini, que interpretà quartets amb F Manfredi, P Nardini i L Boccherini, o que contactà amb J Haydn, són dubtoses i no prou contrastades El primer fet cert que es coneix de la seva vida és que el 1770 s’establí a París El 20 de maig de 1773 tocà al Concert Spirituel, i pel desembre del mateix any l’editor Vernier li publicà els 6 Quartets , opus 1 Les seves obres foren editades amb una notable rapidesa, i cap al 1800 ja en tenia publicades unes 600 per a instrument Cambini s’adaptà bé a…
Hans Erich Apostel
Música
Compositor austríac d’origen alemany.
Adquirí la primera formació musical al Conservatori de la seva ciutat natal i el 1921 es traslladà a Viena per rebre lliçons d’Arnold Schönberg i Alban Berg Durant la invasió nazi veié prohibida la seva música, però a la fi de la Segona Guerra Mundial s’anà introduint en diferents institucions musicals fins a arribar a president de la secció d’Àustria de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC Obtingué diversos premis i el 1963 fou designat director honorari de la Societat Musical de Carolina del Nord Integrat en l’anomenada segona generació de la Segona Escola de Viena ,…
Theodor Kullak
Música
Pedagog alemany.
Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de música a Berlín -…
subdominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en subdominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics o sintàctics propis de la subdominant.
La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto ", compàs 11…
retrogradació
Música
Procediment que consisteix a reproduir en ordre invers un fragment musical, és a dir, començant per l’última nota i de manera consecutiva enunciant totes les altres fins acabar amb la primera (vegeu exemple 4 de cànon).
El terme també s’aplica al resultat d’aquest procediment La versió retrogradada d’un fragment, que s’obté llegint la partitura des del final i de dreta a esquerra, ha rebut diferents denominacions, com ara al rovescio , imitació per mirall o cancrizans , aquesta última denominada així a causa de l’associació de la retrogradació amb la marxa d’un cranc El primer exemple de retrogradació és atribuït al rondeaux a tres veus de G de Machaut, de títol prou expressiu, Ma fin est mon commencement A partir de llavors la retrogradació tingué lloc en el context dels gèneres imitatius com ara el cànon…
sentence
Música
Terme introduït per A. Schönberg en el seu Fundamentals of Musical Composition (1967) per a descriure un model formal, característic del període clàssic.
La sentence és composta per dues parts de dimensions equivalents que actualment es denominen presentació i continuació, si bé aquests termes no són del mateix Schönberg La presentació comprèn una idea bàsica i la seva repetició transposada, mentre que la continuació mostra característiques de desenvolupament com ara la fragmentació temàtica o la progressió harmònica vegeu exemple 3 de frase La sentence , paraula amb què Schönberg tradueix una de les accepcions del terme alemany Satz , és un model formal característic dels temes clàssics vegeu exemples 3 i 4 de frase , essent l’exemple més…
Sant Esteve del castell de Llers
Art romànic
Aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV “ capella sancti Stephani in parrochia de Lertio” La referència en aquestes llistes significa que aleshores tenia un benefici i, per tant, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans En el Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers de G Pallisser, de l’any 1730, figura la situació de la capella, la qual sembla que ja no existia en aquesta centúria “ capella de Sant Esteve situada al costat del castell superior i a la part de solixent, a hont vuy y a casa den Sellera de la forsa, a la…
Leo Ornstein
Música
Compositor i pianista nord-americà d’origen ucraïnès.
Introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània De petit estudià al conservatori de Sant Petersburg 1900-07, on se'l considerà un nen prodigi El 1907 la família emigrà i s’establiren a Nova York, on debutà el 1911 Compositor autodidacte, les seves primeres composicions daten del 1913 —quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano— i foren considerades molt innovadores El 1914, debutà a Londres interpretant obres de Schönberg i seves, que no foren ben valorades Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es dedicà a l’…
,
Pedro Albéniz y Basanta
Música
Pianista, pedagog, organista i compositor castellà.
Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…
,
Torre de Cellers (Parets del Vallès)
Art romànic
Situació Casal fortificat d’estructura medieval bastit sobre vestigis d’època romana V Buron Castell de la baixa edat mitjana que potser conté alguns elements alt-medievals, situat a la plana, solcada per la riera de Tenes, que s’estén davant la població de Parets Mapa L37-15393 Situació 31TDG376017 Si venim de l’autopista del Vallès, immediatament després d’entrar a la carretera general que ve de Mollet i va cap a Granollers i Vic, veurem el castell a mà dreta Un camí de terra ens hi portarà JBM Història El lloc de Cellers ha estat habitat des de l’època iberoromana L’única referència que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina