Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
orla

orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
accident vascular cerebral

Mecanismes de producció d’un accident vascular cerebral
© Fototeca.cat
Medicina
Denominació genèrica de les diverses patologies que donen lloc a una alteració sobtada de la irrigació de l’encèfal i que comporten lesions neurològiques, entre les quals s’inclouen l’embòlia, la trombosi i l’hemorràgia cerebrals.
Es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteració de la parla i la visió, entre d’altres Les manifestacions del trastorn també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia, i popularment s’anomenen feridura
unitat
Filosofia
Categoria en virtut de la qual el concepte, en un judici universal, unifica i totalitza una determinada multiplicitat d’individus, de cada un dels quals és predicat.
Tanmateix, àdhuc en Kant —a qui correspon aquesta definició categorial de la unitat conceptual—, aquesta unitat no és sols una categoria, ans el tret característic i l’objecte determinant de tot el procés del coneixement n'és testimoni el fet que l’autor parla d' unitat transcendental de la apercepció amb relació a la síntesi suprema del coneixement
gramàtica psicològica
Gramàtica
Gramàtica que té en compte els fenòmens lingüístics de base psicològica que tenen un sentit comunicatiu inherent o bé ocasional.
Gramàtica que té en compte els fenòmens lingüístics de base psicològica que tenen un sentit comunicatiu inherent o bé ocasional Intenta de compensar amb fets de parla implícits tot allò que el missatge explícit no mostra, per tal d’aconseguir el concepte lògic d’oració És molt influïda pel psicologisme del s XIX, especialment de WWundt
foraster | forastera
Dit de la persona que es troba en una localitat que no és la seva o que hi resideix temporalment.
Al País Valencià i a les Illes Balears hom empra aquest terme com a apellatiu que designa les persones de l’Estat espanyol no originàries dels Països Catalans que s’hi han establert, especialment els immigrats de parla castellana, i també llurs modes i llurs costums i àdhuc la llengua, com, per exemple, parlar en foraster
Muḥammad ibn ‘Abd al-Malik ibn Quzmān
Literatura
Poeta andalusí.
És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina
nefritis
Patologia humana
Denominació genèrica de les afeccions renals de tipus inflamatori.
Quan resulta afectat fonamentalment el glomèrul, hom parla de glomerulonefritis si ho són l’interstici i les vies urinàries, de pielonefritis i si interessa l’interstici i els túbuls renals, de nefritis intersticial o tubulointersticial , la qual acostuma a ésser provocada per productes químics tòxics, per medicaments o per trastorns circulatoris, com els estats de xoc
esperpent
Teatre
Modalitat teatral creada per R.M. del Valle-Inclán (esperpento) que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall còncau.
Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930
clausura
Cristianisme
Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i sortida de les cases religioses.
El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566
cabina

Cabina d’avió
Tecnologia
Cambra o espai aïllat de la resta d’una instal·lació, d’un vehicle o d’un aparell, des de la qual hom n’exerceix el comandament.
En són exemples la cabina de blocatge , destinada al comandament dels senyals i les agulles en els ferrocarrils o la cabina d’enregistrament o de projecció , emprada als estudis o a les sales cinematogràfiques Pel que fa a vehicles o aparells, hom parla de la cabina d’un camió, d’un avió, d’una astronau, d’un ascensor , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina