Resultats de la cerca

Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià amb la Penya Ciclista Maricel com a infantil, i fou campió de Catalunya La seva trajectòria esportiva es perllongà fins el 1988, després de competir pel Club Ciclista Rubí i la Unió Ciclista Tona i als equips Venta Catálogo i Cesaden Del 1994 al 1998 fou president de la PC Maricel La temporada 2003-04 participà en la creació de la secció de ciclisme del FC Barcelona, i fou el director de l’equip sub-23 del club fins el 2006 La temporada següent creà l’equip ECP, amb estructures de carretera i BTT

Fou director de l’equip de la Unió Ciclista Sant Cugat 1972-75 El 1975 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC i ocupà el càrrec de seleccionador infantil Parallelament, exercí de director tècnic del Club Ciclista Cornellà 1975, el Club Ciclista Rubí 1976-78, el Restbarna 1979, l’Hospitalet 1980, el Kelme amateurs 1981-82 i la Penya Ciclista Orbea 1983-85 Fou seleccionador català d’ amateurs 1986-92, vicepresident de la FCC i delegat per Barcelona 1992-95 Posteriorment, fins el 2004, exercí de coordinador de ciclisme en ruta Fou director de l’equip del Club…

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958

Fundat l’any 1988, formà part de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona i Província i, més tard, s’integrà en el Club Gimnàstic de Tarragona La falta de suport del club al primer equip femení quan jugava a la primera divisió estatal en provocà la separació L’any 1989, es proclamà campió de primera catalana femenina i, el 1993, campió de Catalunya de cadet femení Té equips en diverses categories, tant femenins com masculins, i escola de base Utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Rebé el guardó de millor club català de l’any 1993

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

S’inicià a la Penya Esportiva Montserrat 1968-73 Fitxà pel Picadero Jockey Club 1973-85, amb el qual guanyà sis Copes d’Espanya i sis Lligues, el CB Cantaires de Tortosa 1985-89, amb el qual aconseguí quatre Copes d’Espanya i tres Lligues, i el CB Masnou 1989-90, on també es proclamà campiona de Lliga Es retirà per una lesió el 1991 a les files del CB Vic Considerada set vegades millor jugadora de la Lliga, disputà 113 partits amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu i fou considerada històrica del bàsquet català 2009

Situació Vista de la part superior d’una petita balma la superfície de la roca presenta diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca situada al cim del turonet que hi ha sobre la capella de Sant Narcís, veiem forats, encaixos i dipòsits, que cal pensar que foren fets en relació amb un lloc d’habitació medieval Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 02,7 —y 44,9 31 TDG 027449 Des de la capella de Sant Narcís, situada a l’esquerra de la carretera que va de Navars a Viver, s’hi pot…