Resultats de la cerca
Es mostren 2017 resultats
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace
Pere I de Sèrbia

Pere I de Sèrbia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sèrbia (1903-18) i de Croàcia i Eslovènia (1918-21).
Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia
Adelquis
Història
Darrer rei dels longobards.
Associat al seu pare Desideri 759, vençut per Pipí el Breu i destronat, morí a Constantinoble, després d’haver intentat un desembarcament a Calàbria que fou desbaratat per Grimoald, príncep de Benevent 787 La seva figura donà el tema a la tragèdia de Manzoni del mateix nom
Francesc Lluís de Borbó-Conti
Història
Noble francès.
Segon príncep de Conti Nebot de Lluís II de Borbó-Condé A partir del 1690 combaté als Països Baixos El 1697 hagué de renunciar a la corona de Polònia davant la candidatura d’August II Posteriorment fou nomenat governador del Llenguadoc i comandant en cap a Flandes
Andreu III d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1290-1301), darrer de la dinastia d’Árpád.
Fill del príncep Esteve i de Tommasina Morosini, de família veneciana, i nebot d’Andreu II succeí Ladislau IV Intentà d’oposar-se a la noblesa i defensà el regne contra les pretensions dels Habsburg i, també, dels Anjou, descendents de Maria, germana de Ladislau IV
Isabel de França
Història
Reina de Castella i de Catalunya-Aragó, filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici.
Fou la tercera muller de Felip II de Castella Promesa del príncep de Girona i Astúries, Carles, en morir Maria Tudor hom estipulà el seu matrimoni amb Felip II, considerat com a garantia del tractat de Cateu-Cambrésis 1559 i com a aliança contra el protestantisme
Yue Fei
Història
Heroi nacional xinès.
General de les forces de Kaocong, darrer príncep dels song del S 1127-62, vencé diverses vegades els invasors jin, però en plena glòria fou arrestat per un general gelós i un ministre traïdor i condemnat a mort La seva tomba, a Hangzhou, és un santuari nacional
Karl Ditters von Dittersdorf
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Rebé una educació culta, i es formà en la llengua i la cultura franceses A set anys inicià els estudis de violí, que posterioment perfeccionà amb J Ziegler El 1751 entrà al servei del príncep de Saxònia-Hildburghausen, a la cort del qual estudià composició amb Giuseppe Bonno, que l’introduí en l’estudi del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux En dissoldre’s l’orquestra del príncep, treballà per al comte Durazzo, i el 1762 fou nomenat director del teatre de la cort L’any següent acompanyà Gluck a Itàlia per a l’estrena d’ Il trionfo di Celia , i hi obtingué grans èxits com a…
,
Honorat Joan i Escrivà
Historiografia catalana
Humanista.
Vida i obra Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, fou deixeble de Vives a Lovaina Inicià els seus serveis a la corona en la carrera militar, i prengué part en les campanyes d’Alger 1541 i de Flandes 1548 El príncep hereu Felip el nomenà preceptor del seu fill Carles Fou ordenat de sacerdot i, des del 1564, fou bisbe de la diòcesi castellana d’Osma, on morí dos anys més tard Sembla que la seva proximitat a la corona donà a conèixer Ausiàs Marc en la cort de Castella i, fruit d’aquest interès, se’n feu l’edició de Valladolid del 1555 hom li atribueix el…
Joan de Cardona i de Navarra
Història
Magnat del s XV, senyor de Guadalest (Marina) i de Caparroso (Navarra), i comte nominal de Cardona.
Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina