Resultats de la cerca
Es mostren 7318 resultats
Fidel Bricall Estrany
Basquetbol
Gimnasta i dirigent esportiu vinculat al basquetbol.
Professor de gimnàstica i propietari del Gimnàs Bricall de Barcelona, fou també professor titular de gimnàstica del Cos de Bombers de Barcelona, al qual pertanyia des del 1903 Des del 1923 fou el primer president de la Federació Espanyola de Basquetbol i el 1935 passà a ser-ne vicepresident
August Leskien
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Fou professor a Göttingen 1967, deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística 1869 i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig 1870 Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics
Carles Llobet i Raurich
Pintura
Pintor.
Fill de Carles Llobet i Busquets Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a Itàlia i França Professor de dibuix titulat a València, exercí a Barcelona 1925-36 Residí a Xile 1940-46, on fou professor a la Universidad Catòlica De retorn a Barcelona, conreà sobretot la pintura mural, especialment en edificis religiosos
John Boardman
Arqueologia
Arqueòleg i historiador anglès de l’art.
Format al Magdalene College de Cambridge, on es graduà l’any 1948, dedicà la seva activitat de recerca a l’estudi del món grec antic Fou director auxiliar de l’Escola Britànica d’Atenes 1952-55, conservador de l’Ashmolean Museum d’Oxford 1955-59 i, successivament, lector 1959 i Lincoln Professor 1978 d’arqueologia clàssica de la Universitat d’Oxford, on ha continuat des del 1994 com a professor emèrit És membre de l’Acadèmia britànica 1969 i professor d’història antiga de la Reial Acadèmia de les Arts 1990 Entre la seva extensa producció bibliogràfica…
Bengt Holmström

Bengt Holmström
© MIT
Economia
Economista finlandès
Graduat el 1972 en matemàtiques i física teòrica per la Universitat de Hèlsinki, en 1972-74 fou cap de planificació de la filial d’Ahlstrom a Finlàndia i en 1974-78 fou professor de la Hanken School of Economics El 1978 anà als Estats Units, on continuà la seva carrera acadèmica doctorat per la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford 1978, ha estat professor a la Northwestern University 1979-83 i a la Universitat de Yale 1983-1994 És professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1994, on ocupa la càtedra Paul A Samuelson…
Pau Fargas i Soler
Música
Violoncel·lista català, germà del crític Antoni Fargas.
Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses
Eugene Paul Wigner
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen
Charlotte Brontë
Literatura anglesa
Escriptora anglesa, la més gran de les tres germanes Brontë.
Fou professora a Brusselles Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim de Currer Bell la primera novella, The Professor, no trobà editor i fou publicada pòstumament 1856 Per contra Jane Eyre 1847 aconseguí una gran anomenada Aquesta, juntament amb Shirley 1849 i Villette 1853, que vénen a ésser una nova versió de The Professor, obrí pas a la novella feminista anglesa
degà | degana
Membre d’una corporació, o professor d’una facultat universitària, elegit o designat per a presidir-la.
Théophile Bordeu
Metge francès, fou el definidor més brillant del vitalisme de l’escola de Montpeller, on fou professor.
Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina