Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
Francesc Puigjaner i Gual
Historiografia catalana
Historiador de la Renaixença, músic i polític republicà.
Estudià als seminaris de Tarragona i Vic És autor del llibre Historia de la villa de Valls 1881, aparegut en 60 fascicles, alguns dels quals pòstums, i reimprès en facsímil el 1981 i el 1990 Tingué el suport del convilatà Josep Castellet Sampsó, diputat provincial i a corts, i fundador del Banc de Valls La base documental del llibre foren els arxius municipal, parroquial i particulars de Valls
Club Tennis Banyoles
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Banyoles.
Fundat el 1966, el seu precedent fou el Lawn Tennis Club Banyoles, que el 1925 ja practicava aquest esport a la població, si bé no formalitzà els seus estatuts fins el 1943 L’equip sènior guanyà el Campionat Provincial per equips l’any 1968 Disposa d’equips de diverses categories que competeixen en els campionats provincials de tennis i pàdel Disposa de quatre pistes de tennis i dues de pàdel
Club de Futbol Canonja
Futbol
Club de futbol de la Canonja.
Fundat l’any 1911, jugà en categories amateurs fins que desaparegué Fou refundat el 1924 i, per segona vegada, després de la Guerra Civil La temporada 1943-44 guanyà el campionat provincial amateur S’afilià a la Federació Catalana de Futbol el 1968 L’any 1993 jugà per primera vegada a primera territorial Disposa de nombrosos equips de futbol de base Juga al camp municipal de la Canonja
Cristòfor Sales
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella
Joan Vila i Blanco
Literatura catalana
Escriptor.
Fou cronista provincial d’Alacant 1867-85, redactor d' El Heraldo i El Pensamiento i fundador d' El Teatro , La Flor i altres periòdics Publicà els reculls poètics Poesías 1840, Afectos de madre 1844 i 1874, Enma 1854, Cantares y otras rimas que lo parecen 1876, etc, les novelles Dos coronas 1854, Dolor y resignación 1854 i altres, reculls de prosa literària — Anacaona , 1856— i cròniques d’història local
Juan de Torquemada
Cristianisme
Prelat i teòleg castellà.
Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió
Francesc Sunyer
Cristianisme
Jesuïta.
Entrà a l’orde al noviciat de Perusa 1557 féu els estudis de filosofia i teologia a Roma, on fou ordenat l’any 1560 Aviat fou destinat a treballar a les regions centreeuropees, en el moment d’implantació de l’ofensiva contrareformista com a provincial de Polònia, intervingué en la fundació dels collegis de Cluj i Alba Iulia, a Transsilvània La seva actuació fou important, ensems política i eclesiàstica
Pedro de Aguado
Història
Literatura
Cronista d’Índies castellà.
Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants
Lluís Cebrian i Ibor
Literatura
Escriptor i erudit.
Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor Santiago Cebrian i Ibor Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial Fou un dels redactors de la Declaració Valencianista 1918 i 1932 Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir, i Mujeres célebres valencianas
,
Marcel Foret Moulenat
Submarinisme
Pioner de l’escafandrisme a Catalunya.
L’any 1941 començà a practicar la pesca submarina i fou un dels fundadors amb Jordi Monjo Rufí de l’Associació de Pesca Submarina 1946, entitat de la qual fou vicepresident També participà en la fundació del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines 1954 Fou el primer esportista vinculat a les activitats subaquàtiques en rebre una medalla d’or al mèrit esportiu També rebé una medalla provincial al mèrit esportiu 1958
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina