Resultats de la cerca

Treballà amb E Rutherford a Mont-real 1902 i estudià la desintegració atòmica dels elements radioactius Amb W Ramsay, investigà la transformació del radi en heli mitjançant l’espectroscòpia i proposà el concepte d’isòtops Rebé el premi Nobel de química el 1921

Professor al MIT, s’ha dedicat a l’estudi de la transferència de matèria i de la calor, on ha introduït un concepte teòric, el nombre de Sherwood , relació adimensional lligada al nombre de Reynolds i al de Schmidt, i que, en termodinàmica, ha estat anomenat també nombre de Nusselt material

És conegut sobretot pel seu procediment de desfosforació del ferro en el convertidor Bessemer, mitjançant un revestiment bàsic d’aquest 1877 les escòries obtingudes, conegudes amb el seu nom, són emprades com a adob

Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom

Ha fet recerques en química nuclear, física nuclear, radioisòtops amb OHahn, etc El 1953 fou nomenat director del departament de química del Max Planck Institut für Chemie

Deixeble de Berzelius, investigà la composició química dels minerals Descobrí el liti i dugué a terme treballs relatius a composts d’urani

Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica

Estudià farmàcia a Berlín, on treballà en l’obtenció d’or per reaccions químiques, recerca que continuà després del 1701 a Saxònia, al servei d’August II de Polònia Incorporat al laboratori d’EW von Tschirnhaus 1704, collaborà amb ell per aconseguir porcellana dura xinesa, i n'obtingué la fórmula el 1708, després de la mort de Tschirnhaus El 1710 August II fundà a Meissen la primera manufactura de porcellana, dirigida pel propi Böttger

Es graduà a la Universitat de Cornell el 1970 i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1974, i posteriorment feu recerca sobre teixits cancerosos al Children's Hospital de Boston i a la Harvard Medical School fins el 1977 Posteriorment s’incorporà novament al MIT, on ha estat professor de bioenginyeria i enginyeria química i dirigeix el laboratori de tecnologia biomèdica, el primer del món en l’especialitat Dissenyador de diversos centenars de patents en aquest camp, s’ha dedicat sobretot al desenvolupament de sistemes d’administració controlada de medicaments amb…

Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie expérimentale et…