Resultats de la cerca

Concebé un teoria política de la història d’Espanya, desenvolupada sota el signe del catolicisme romà La obra de Trajano 1921, Los navíos de la Ilustración 1925 Representà un clar precedent de les teories ulteriors del nacionalisme castellà, i aparegué com un element oposat al moviment polític i intellectual basc que encapçala Sabino de Arana Això no obstant, la seva producció literària és un cant exaltat del país nadiu Los labios del monte 1924, Vírulo, mediodía 1927, etc

Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília

Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà 1954 obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50” El 1955 feren l’Instituto EM de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brusselles pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del Campo, a Madrid…

Cinquè senyor de Naso a Sicília el 1401 Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya 1411 i legat d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança 1416

Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí

Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos

Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix 1396 El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l’expedició a Sardenya 1409 A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei que protestà…

De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI