Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
bombardeig aeri
Militar
Atac efectuat amb bombes, per l’aviació.
El primer bombardeig tingué lloc per l’octubre del 1912 durant la guerra dels Balcans, des d’un biplà Albatros , búlgar Durant la Primera Guerra Mundial augmentà la importància dels bombardeigs aeris Tant els alemanys com els francesos començaren a construir avions de bombardeig com el francès Voisin , capaç de portar bombes de 100 kg, les incursions dels quals sobre els principals centres industrials feren néixer els avions de caça a Alemanya, molt castigada pels avions de bombardeig francesos, circumstància que féu substituir als francesos el bombardeig diürn pel nocturn, més segur Els…
Partit de la Justícia i el Desenvolupament
Política
Partit polític turc.
Fou creat el juny del 2001 arran de la prohibició del Partit de la Virtut, del qual constituí la refundació Obtingué majoria absoluta en les eleccions del novembre del 2002 357 escons sobre 550, però el seu líder, Recep Tayyip Erdoğan , condemnat el 1998 per injúries a l’estat, no pogué assumir el càrrec fins el març del 2003 L’any 2007, després d’aspres controvèrsies, el Parlament turc elegí Abdullah Gül , un dels homes forts de l’AKP, president del país el primer d’un partit confessional de la Turquia moderna En les eleccions del 2007 i del 2011 l’AKP revalidà la majoria absoluta al…
Fèlix de Pomés i Soler
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Esport general
Teatre
Cineasta, esportista i dibuixant.
Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…
,
Benet

San Benet en un retaule de Jaume Bacó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les ires d’un…
Eulàlia
Sepulcre de santa Eulàlia (s XIV) (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
Santiago Sobrequés i Vidal
Santiago Sobrequés i Vidal
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en història i en dret a la Universitat de Barcelona, on coincidí amb Jaume Vicens i Vives El 1933 esdevingué professor de geografia i història a l’institut de segon ensenyament de Terrassa, que dirigí més tard Mobilitzat el 1937, en acabar la guerra civil de 1936-39 fou professor dels instituts de Màlaga 1940-41 i Figueres 1941 i catedràtic dels de la Seu d’Urgell 1941-42 i Girona del 1943 en endavant, del qual acabà essent director 1960-69 Es donà a conèixer amb llibres de text d’història d’una qualitat excepcional Hispania , 1944, reeditat tretze vegades Ágora , en…
Gabriel Jackson

Gabriel Jackson
Delatorre (CC BY-SA 3.0)
Historiografia
Historiador nord-americà.
Graduat en història i literatura per la Universitat de Harvard 1944, el contacte amb exiliats espanyols de la Guerra Civil a Mèxic li desvetllà l’interès per l’Espanya contemporània Durant la Segona Guerra Mundial treballà com a cartògraf per a l’exèrcit, i després de tres anys dedicat a la docència reprengué els estudis, centrats en la història d’Espanya, sota la influència de Pierre Vilar i Jaume Vicens i Vives Doctorat el 1952 amb una tesi sobre Joaquín Costa i el regeneracionisme per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, al seu retorn als Estats Units la seva ideologia d’…
,
Al Pacino

Al Pacino
© Dreamstime
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Alfredo James Pacino.
Debutà el 1969 i en els anys següents es convertí en un dels actors més importants de la seva generació Els seus èxits més remarcables han estat The Godfather 1972 i The Godfather, Part II 1974, ambdós de F F Coppola Posteriorment intervingué en Scarecrow 1973, de J Schatzberg Serpico 1974 i Dog day Afternoon 1975, premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, ambdues de S Lumet Bobby Deerfield 1977, de S Pollack Cruising 1980, de W Friedkin Author Author 1982, d’A Hiller Scarface 1983, de B de Palma, i Revolution 1985, de H Hudson, després de la qual passà uns anys allunyat de…
Manoel de Oliveira

Manoel de Oliveira
© The European Independent Film Festival
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic portuguès, de nom complet Manoel Cândido Pinto de Oliveira.
S’inicià els anys vint com a actor de repartiment, i el 1931 dirigí la seva primera producció, el documental experimental Douro, Faina Fluvial El 1942 dirigí el primer llargmetratge, Aniki-Bobó 1942, sobre els infants del carrer, d’acusades coincidències amb el neorealisme que començava a gestar-se a Itàlia Mal vist per la dictadura salazarista, pràcticament suspengué la seva obra cinematogràfica durant tres dècades, en què visqué d’una explotació agrícola Els anys finals del règim reprengué la realització cinematogràfica amb una sèrie de drames sobre amors frustrats O Passado e…
Carles Batlle i Jordà
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina