Resultats de la cerca

La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional

Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià

Practicà l’escafandrisme, la pesca i la natació, però centrà la seva activitat en l’apnea Participà en competicions d’apnea en piscina, en pes constant i en immersió lliure, especialitat en la qual establí el rècord d’Espanya 2009 a la mar Roja Assolí els 72 m de profunditat en immersió lliure en 250 min Fou el primer espanyol a passar dels 70 m en una competició oficial Fou instructor i passà a desenvolupar l’activitat en aigües canàries

Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València

Comptant amb un ajut de la Sociedad Geográfica de Madrid, el 1881 sortí de Suez Egipte cap al port de Mitsiwa, a la Mar Roja s’endinsà a Etiòpia, on fou rebut pel Negus, i explorà la conca del riu Abbai i, alhora, trobà la tomba de Cristòbal de Gama, fill de Vasco de Gama, assassinat prop de la ciutat de Gonder el 1452 Fou un dels primers viatgers europeus que visità amb ànim científic la conca del Nil Blau

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Signa amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda Autor de literatura juvenil La seva primera obra data dels primers anys vuitanta, Hem nedat a l’estany amb lluna plena 1981, on crea l’espai imaginari de Dòsia, enmig del Pirineu, espai de fàcil accés però de difícil sortida Posterioment ha publicat Potser aquesta nit a Cala Roja 1983, Viatge a l’interior d’un gra d’arena 1988 i Uns ulls plens de mar 1994 També s’ha dedicat a tasques de traducció

Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia

La tabaquera comuna Dpapillata , que té les pues grosses d’una llargada de fins a 10 cm i el cos d’un diàmetre de 4-4,5 cm, és de color groc grisenc i habita en fons fangosos a partir de 50 m La tabaquera roja Stylocidaris affinis , amb les pues grosses d’uns 4-5 cm i el diàmetre del cos d’una mida semblant, és d’un color roig viu i habita en fons fangosos i bancs de corall a partir de 30 m

Exercí la medicina a París i a Roma Adquirí un antic convent a Anacapri, a l’illa de Capri, i s’hi establí fruit d’aquesta estada fou la seva obra literària més famosa, Boker om Sam Michele ‘La història de San Michele’, 1929 traducció catalana, 1965, autobiogràfica Escriví també Fran Napoli ‘Des de Nàpols’, 1885, Sma skisser ‘Esbossos’, 1888 i Red Cross and Iron Cross ‘Creu roja i creu de ferro’, 1916 sobre les seves experiències de metge en època de pau i de guerra