Resultats de la cerca

Deixeble de CSalviati, installà el seu taller a Venècia féu cartons per a mosaics Genealogia de la Mare de Déu , 1542, basílica de San Marco, participà en la decoració del gran saló de la Libreria Vecchia 1556 i pintà nombroses obres a les esglésies venecianes Daniel i Habacuc , a Santa Maria della Salute Crist amb quatre sants , a San Zaccaria, que mostren l’influx de les fórmules manieristes a través del seu mestre i dels pintors venecians coetanis

Es desconeix l’origen geogràfic del conjunt d’obres atribuïdes a aquest anònim, tot i que a vegades s’han relacionat amb Girona, com va fer Gudiol i Ricart, atès el seu parentiu amb obres posteriors d’aquesta regió Gudiol i Ricart, 1953, pàg 117, mentre que Ainaud també proposà un hipotètic origen gironí per a la principal obra d’aquest artista, el retaule de Sant Julià i Santa Basilissa Ainaud, 1990, pàg 93 La producció atribuïda al Mestre de Santa Basilissa comprèn el retaule de Santa Bàrbara MNAC/MAC, núm inv 4506, que ingressà al Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent de l’adquisició…

Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…

Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

Fou professional del 1924 al 1931 i competí habitualment per la Unió Ciclista Sant Martí Participà en la Volta a Catalunya Esdevingué campió d’Espanya de mig fons quatre vegades 1927, 1928, 1930, 1931 i guanyà el match de pista de Sants 1928 La temporada 1931-32 guanyà el Campionat de Catalunya, el premi Estatut Català i el premi de Calatayud El seu germà Vicenç també fou ciclista professional 1927-35 amb la UC Sant Martí i es proclamà campió de Barcelona 1927

Es formà al collegi dels Maristes de Sants de Barcelona, i en edat juvenil fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol El 1963 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1971 i guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1969 A continuació jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-76, amb el qual fou subcampió de la Copa del Generalísimo 1973 Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa júnior 1964 i absolut 1969

Filla d’Isabel I de Jerusalem i de Conrad de Montferrat Succeí la seva mare en el regne titular de Jerusalem installat a Acre El 1206 fou pactat el seu matrimoni amb Pere I de Catalunya-Aragó, si aquest efectuava una expedició a Terra Santa abans de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissolució del seu matrimoni amb Maria de Montpeller El papa Innocenci III no s’avingué a anullar aquest matrimoni El 1210 Maria I es casà amb Joan de Brienne

Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù

Bisbe de Žemaičiu, escriví diverses obres en una prosa realista, didàctica i d’un gran dinamisme Cal esmentar-ne Vaiku knygelé ‘Llibret per a nois i noies’, 1868, Paaugusiu žmoniu knygelé ‘Llibre per a adults’, 1868, Palangos Junzé ‘Josep de Palanga’, 1863, recull de contes, i la seva obra mestra, Antano Tretininko pasakojimas ‘El conte d’Antanos Tretininkas’, 1872 Cal fer esment també de Žemaičiu vyskupysté ‘Història del bisbat de Žemaičiu’, 1848 i Živatai šventuju ‘Vides de sants’, 1858-68