Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
la Barroca
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), situat a 390 m d’altitud, al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.
Formà part de la baronia de Santa Pau De l’església parroquial de Sant Andreu s XVII, depèn el santuari d'Elena
cingles d’Entreperes
Cinglera (1 053 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), que separa la vall del Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
L’església de Sant Grau d’Entreperes 760 m alt, situada en un replà dels cingles, romànica s XII, ha esdevingut santuari
el Cós
Mare de Déu del Còs de Montagut de Fluvià (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
El santuari de la Mare de Déu del Cós , aturonat 597 m alt, era la capella de l’arruïnat castell de Montagut
Granyena
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoletge.
És centrada pel santuari de Granyena , esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyena, patrona d’Alcoletge
Freixenet
Caseria
Caseria del terme de Camprodon (Ripollès), al centre de la vall de Camprodon, a la vall del Ter, aigua avall d’aquesta vila, i a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon.
El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt , s’allargassa fins a la collada de la Fembra Morta puig Moscós, 1 739 m alt El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en els vessants meridionals de la serra Cavallera, a l’oest, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, en els vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni 1 367 m alt, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri amb l’actual santuari del Remei L’antic terme comprenia, a més, el poble de Bolòs, la masia i església del…
Barceloneta
Història
Població de Sardenya fundada per l’infant Alfons, després Alfons IV de Catalunya-Aragó, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327 Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire
cinglera del Far
Vista de la cinglera del Far
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Cinglera del municipi de Susqueda (Selva) que constitueix l'extrem oriental dels cingles de Tavertet.
Coronada a l'extrem SE, on hi ha el seu cim més elevat el Far , 1125 m d'altitud, pel santuari del Far
sèmnon | sèmnona
Història
Dit de l’individu d’un poble germànic del grup sueu, que habitava originàriament la regió alemanya de Brandenburg, entre l’Elba i l’Oder.
Els sèmnons foren sotmesos pels eslaus al s VI aC Segons els cronistes, tenien un gran santuari en el qual oferien sacrificis humans
oracle
El santuari d’Apol·lo, a Delfos, seu de l’oracle de més renom de l’antiga Grècia
© B. Llebaria
Religions de Grècia i Roma
Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que —sota formes diverses i en alguns llocs determinats— era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la Itàlia antiga…
Arcalís
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat a 769 m alt., damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro.
De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d'Arboló El seu terme és, en gran part, boscat bosc d’Arcalís