Resultats de la cerca

Regiren la marca d’Àustria i, durant algun temps, els ducats de Saxònia i Baviera Leopold I o Luitpold l’Illustre mort el 984, fill d’Arnulf II, duc de Baviera, fou el primer marcgravi d’Àustria, títol que rebé el 976 Enric II Jasomirgott mort el 1177, vuitè marcgravi d’Àustria i duc de Baviera, fou elevat a la dignitat ducal el 1156 El seu fill Leopold V el Virtuós mort el 1194, segon duc d’Àustria, adquirí el dret d’Estíria el 1192 La família s’extingí el 1246 a la mort de Frederic II el Bellicós, cinquè duc d’Àustria i duc d’Estíria

L’any 1599 es traslladà a Venècia, juntament amb un grup de músics danesos, per estudiar al costat de Giovanni Gabrieli, i hi retornà els anys 1602 i 1604 El 1604 passà a ocupar un lloc com a llaütista de la cort reial danesa Entre el 1606 i el 1608 efectuà una nova estada de formació, aquest cop a Wolfenbüttel, a la Baixa Saxònia, per estudiar amb Gregory Huet Quan la capella musical de la cort fou suprimida l’any 1611, s’inscriví a la Universitat de Heidelberg Ocupà diferents càrrecs en diverses institucions de Copenhaguen Tan sols es coneix una obra seva, un llibre de…

Fill de FredericI, duc de Suàbia, fou duc de Suàbia i de Francònia 1115, el 1127 s’oposà a l’emperador Lotari II i fou coronat temporalment rei d’Itàlia 1128 Fou elegit rei a la mort de Lotari II, enfront d’Enric X el Superb, duc de Baviera i de Saxònia, cap dels güelfs Això provocà una devastadora guerra civil, origen de les lluites entre güelfs i gibellins El 1142, fou convinguda a Frankfurt una pau molt inestable Participà en la segona croada i, en tornar-ne 1149, començà de nou la guerra civil contra Enric XII el Lleó, fill d’Enric el Superb Morí sense haver aconseguit de…

Llicenciat en dret i funcionari del ministeri d’educació El 1960 viatjà als Estats Units i estudià les línies sociològiques funcionalistes imperants a la Universitat de Harvard El 1968 obtingué la càtedra de sociologia de la nova Universitat de Bielefeld Del 1970 al 1973 fou membre de la comissió per la reforma de la carrera administrativa a Alemanya Fou professor invitat a Frankfurt 1968 i a la New School for Social Research de Nova York 1975 El 1988 rebé el premi Hegel de la ciutat de Stuttgart Pare del funcionalisme sistèmic, Luhmann entén la societat com una gran estructura formada per…

Els seus dibuixos i maquetes manifesten el valor emblemàtic d’espai social i polític de l’arquitectura Són característics les figures i els rostres que, a diferent escala, s’interposen en l’escena quotidiana, tot observant-la a distància

Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a presentar els…

Autor, entre altres obres, dels tractats Metaphysik 1841 i Logik 1843, als quals corresponen els dos volums del System der Philosophie 1874-79, es proposà, bé que començà com a fisiòleg, d’establir una filosofia que combinés la tradició idealista alemanya amb una sòlida visió de les ciències de la natura Introduí el concepte de “valor” en ètica

Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933

Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste…

Estudià a les universitats d’Aquisgrà, Harvard i Göttingen, on el 1982 obtingué el doctorat L’any següent anà als Estats Units, on féu recerca al departament de genètica molecular de la Universitat de Texas, sota la supervisió de Michael S Brown i Joseph L Goldstein El 1986 s’incorporà també a l'Institut Mèdic Howard Hughes com a investigador Des del 2008 és professor a la Universitat de Stanford Ha estudiat el mecanisme dels neurotransmissors, especialment de les norepinefrines de les endorfines i les epinefrines, les lipoproteïnes de baixa densitat LDL i els processos de regulació del…