Resultats de la cerca

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat

Fervent defensora del seu país, en les seves obres apareixen tots els ambients i problemes socials d’aquest Així Marta 1870 és de caire feminista, el tema jueu apareix a Eli Makower 1874 i Meir Ezofowicz 1878, els ambients rurals a Nad Niemen ‘Sobre el Niemen’, 1887 i Cham ‘El pagerol’, 1889 i els ambients burgesos a Dwa Bieguny ‘Dos pols’, 1892

Professor de la London School of Economics des del 1956, treballà en el camp de l’anomenada economia del benestar i estudià el problema dels costs socials creixents que genera el procés de producció en les societats capitalistes avançades La seva obra pincipal, The Costs of Economic Growth 1968, fou reeditada el 1969, en una nova versió revisada Growth the Price we Pay

Per la seva adhesió a l’organització Zeml’a i svoboda ‘Terra i llibertat’ fou deportat a Vologda 1868 allí escriví les Cartes històriques , on exposà les seves idees sobre les relacions socials que s’aproparen més al populisme, malgrat els contactes mantinguts amb Marx i Engels Participà en la Comuna de París i fundà el diari “Vper'od” 1872

Fill de Teodor Creus i Coromines Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista representa el triomf del proletariat…

Seguint criteris culturals i històrics, però, l’Amèrica Llatina comprèn només els països colonitzats per castellans, portuguesos i francesos al S dels EUA

L’objectiu és corregir discriminacions associades al sexe, l’ètnia, la raça, la llengua, la religió, etc, les quals, bé que no són vigents en la legislació ni defensats per la majoria de la població, mantenen els seus efectes en societats teòricament amb igualtat de drets i d’oportunitats Als països anglosaxons rep el nom de ‘acció afirmativa'