Resultats de la cerca

Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta

Fou professor a l’Institut Francès de Barcelona, i succeí Élie Lambert en la seva càtedra de la Sorbona Especialista en l’estudi de l’escultura i l’arquitectura romàniques, intuí la importància de Catalunya en aquest camp i detectà una influència omeia Premiers essais de sculpture monumentale en Catalogne aux X e et XI e siècles, París 1938 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1948

Era fill del també governador de València Lluís de Cabanyelles, i succeí en aquest càrrec el seu germà Lluís Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França 1509-12 per a les qüestions italianes Fou conseller de guerra i d’estat de Carles V i capità de la seva guàrdia El 1535 acompanyà l’emperador a la campanya de Tunis El seu fill Jeroni fou també governador

Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869

Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia 1064, al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem

Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia 1544 Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W Harvey Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica 1559

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral 1702-08, on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques 1705 Fill seu fou Pau Xambó — Tortosa 1755, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort

Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries

Succeí el seu pare sota la tutela de la seva mare El 1016 vengué per cent mil sous l’arquebisbat de Narbona a Guifré, fill del comte Guifré II de Cerdanya, que no tenia sinó deu anys El 1018 rebutjà un atac dels sarraïns que desembarcaren prop de la seva capital i l’assetjaren Potser morí en aquesta acció i en tot cas ja era mort el 1023

Participà 1908 en la revolució dels Joves Turcs , i a les acaballes de la Primera Guerra Mundial s’uní a les forces d’Atatürk El succeí com a president de la República 1938-50 Passà a l’oposició, fins que ocupà de nou la presidència del consell de ministres 1961-65 L’any 1972 fou succeït a la presidència del partit republicà del poble Cumhuriyet Halk Partisi per Bülent Ecevit