Resultats de la cerca

Equipat amb nous sistemes de seguretat i amb un paracaigudes per a l’aterratge, té una autonomia de vol de quatre setmanes en comptes de les dues dels seus companys i tanca la sèrie de llançadores projectades pels nord-americans Feu el seu primer vol el maig del 1992, en què recuperà un satèllit INTELSAT VI que havia estat collocat en una òrbita incorrecta En aquest viatge, el número 47 d’una llançadora nord-americana, foren batuts diversos rècords Així, per primer cop sortiren de la nau tres astronautes simultàniament —P Thuot, R Hieb i T Akers— i feren el passeig espacial més…

Únic diari íntegrament en basc, aparegué el desembre del 1990, després d’un seguit de mobilitzacions populars, i començà publicant 32 pàgines, sis dies a la setmana, fins a arribar a una mitjana de 80 pàgines i uns 15000 lectors El febrer del 2003, arran d’una denúncia presentada per les organitzacions Dignidad y Justicia i Asociación de Víctimas del Terrorismo, el jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo clausurà el diari i inicià les diligències per a processar-ne el director, Martxelo Otamendi, i cinc directius més, per presumptes vincles amb ETA , actuació que fou motiu de fortes…

Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’escola de Sitges…

Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…

És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m…

S’inicià al CP Bell-lloc, d’on passà al Llista Blava de Lleida 1984-86, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà per l’Igualada HC 1986-95, amb el qual s’estrenà a la màxima categoria, i guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, quatre Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Tancà la seva carrera esportiva al FC Barcelona 1995-2003, amb el qual conquerí set Lligues espanyoles més 1996, 1998-2003, tres Copes del Rei 2000, 2002, 2003, tres Lligues Catalanes 1996, 1997, 1998,…

Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino  i Presència  i al diari El Correo Catalán  abans de debutar amb el documental  Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…