Resultats de la cerca

Considerat al seu país com un dels autors més importants del període d’entre-guerres, en un principi fou influït per l’expressionisme alemany, però posteriorment derivà cap a una temàtica psicològica en la qual és clara l’empremta de la psicoanàlisi Les seves novelles giren al voltant dels sentiments de culpa i de frustració, que descriu amb lucidesa, penetració i, sovint, amb una forta càrrega irònica Entre elles cal esmentar Syndere i sommersol ‘Pecadors al sol d’estiu’, 1927, En dag i Oktober ‘Un dia d’Octubre’, 1931 i Trollringen ‘El cercle màgic’, 1958 En Möte ved milepelen…

Bé que de temàtica universal, s’ocupà especialment dels problemes econòmics, socials i culturals del Tercer Món des d’una posició de defensa dels drets humans Editada en 27 llengües 2001, se'n féu una edició trimestral en Braille, en anglès, francès, coreà i castellà L’edició catalana fou iniciada pel gener del 1978, després de la publicació d’un número zero pel novembre del 1977 De primer a cura d’Editorial Teide, l’any 1980 passà a Enciclopèdia Catalana, SA Del 1978 s’ocupà d’alguns aspectes de la cultura catalana, tractats per autors catalans El maig del 2002 se n'inicià una…

La seva obra palesa la preocupació per la societat siciliana i pel poder de la màfia, a través d’una mescla d’història i de ficció Reflectí aquesta temàtica en novelles Le parrocchie di Regalpetra , 1956 A ciascuno il suo , 1966 Todo Modo , 1974 La scomparsa di Majorana , 1975 Candido , 1977 1912+1 , 1986 Il Cavaliere e la morte , 1988 etc, narracions Gli zii de Sicilia , 1958, assaigs Pirandello e la Sicilia , 1961 Il caso Moro , 1978 A futura memoria , 1989, obres teatrals L’onorevole , 1965 i el diari Nero su nero 1979 En 1975-77 fou regidor a l’Ajuntament de Palerm com a…

Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966…

Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud , dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen 1943, on hom troba les tres direccions de la seva obra edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica Fragment d’une métaphysique d’oc Els seus reculls poètics Arma de vertat 1962, Vespèr o la luna dels fraisses 1962 i Obra poètica completa 1981, d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels…

Participà en la guerra del 1866 i, enviat després a Florència, escriví articles per a la revista Italia militare , reunits més tard a La vita militare 1868 Seguiren Novelle 1872 i Ricordi de 1870-71 1872 Dedicat a la literatura i animat per l’èxit, continuà publicant obres de caràcter moral i educatiu i llibres de viatges Spagna 1872, Marocco 1876, Costantinopoli 1874, etc Els seus llibres tenen to i estructura de diari Gli amici 1883, Sull’Oceano 1889, La carrozza di tutti 1898 potser el millor de tots Cuore 1886, d’objectius pedagògics, fou un èxit durant generacions Romanzo di un maestro…

Filla de l’editor Josep Janés Estudià a la Universitat de Barcelona, es llicencià en Filosofia i Lletres a la de Pamplona i feu estudis de Literatura Comparada a la Sorbona París Ha conreat diferents gèneres literaris, però s’ha consolidat sobretot com a poeta, on destaca pel tractament de la temàtica amorosa i per fórmules de superació del realisme Entre els seus llibres de poesia més significatius hi ha Las estrellas vencidas 1964, Límite humano 1973, Vivir 1983, Creciente fértil 1989 i Arcángel de sombra 2000 Ha publicat també diferents novelles entre les quals Los caballos…

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…

Collaborà a “El Camí”, La Revista i La Publicitat Presidí l’Ateneu Empordanès, i fundà i dirigí la revista “Ofrena” La seva prosa, d’arrel empordanesa, és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918 i Solada de contes 1921, sis contes —publicats inicialment a “La Publicidad”— amb un pròleg de Salvador Albert Edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Soladade contes” 1922 Seguí la publicació de Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta signà À l’ombre des…

El 1882 fundà i dirigí la revista barcelonina “L’Esperit Català” Fou redactor en cap del diari “Las Noticias” i de La Veu de Catalunya 1894-96 Publicà alguns opuscles sobre dret administratiu i estudis jurídics, com Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 La seva obra rebé nombroses distincions per la temàtica reivindicadora de Catalunya i fou premiada en diversos certàmens literaris de València, Lleida i, entre altres ciutats, a Barcelona, on guanyà l’englantina als Jocs Florals del 1901 i quatre accèssits entre el 1917 i el 1921 Publicà Poesies 1890, En prosa 1892 —…