Resultats de la cerca
Es mostren 8691 resultats
Fageca
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Alfaro al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella (pla de la Casa, 1.379 m alt.) al sector sud.
Aquesta darrera fa de divisòria d’aigües entre els barrancs que formen el de Seta, vers l’oest, i els que formen el barranc de Famorca, vers l’est L’agricultura ocupa només un 30% del terme, al sector central, el més baix hi predomina absolutament el secà 325 ha, oliveres, ametllers, cereals i vinya El 70% restant, ocupat per matollars, és aprofitat per a la ramaderia bestiar cabrum i oví El poble 769 m alt, que agrupa tota la població del municipi fagequins , és situat prop de la carretera d’Alcoi a Dénia l’església, erigida en parròquia el 1574, és dedicada a l’…
Samaria
Vista de la plana de Samaria
© Fototeca.cat
Història
Regió històrica de la Palestina situada a la part central de la Cisjordània, entre Galilea i Judea, i que prengué el nom de l’antiga capital del regne d’Israel Samaria).
Zona muntanyosa —la “muntanya d’Efraïm” de la Bíblia—, davalla vers la vall del Jordà a l’E i vers la plana de Saron a l’W Entre els seus dos cims més elevats, el Garizim 870 m i l’Ebal 870 m, hi havia l’antiga Siquem i més tard la Flavia Neàpolis Nābulus Habitada per tribus hebrees segle XIV aC, tingué un paper polític important al moment de la conquesta de Canaan segle XIII amb l’anomenat “pacte o amfictionia de Sique” Després de la separació del regne d'Israel ~931 aC i, sobretot, d’ençà de la destrucció de Samaria 722 aC, la nova població samarità no fou acceptada pels jueus i la…
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…
extraradi
Geografia
Sector que envolta el centre urbà d’una població i que constitueix una transició vers el medi rural proper.
pasdoble
Dansa i ball
Dansa, i inicialment marxa militar, molt popular a Castella, a Andalusia i a l’Amèrica Llatina, vers el 1920.
Associada a les festes de toros on és interpretada per una banda, figura també en diverses sarsueles Normalment és de ritme binari i escrita en compàs de 2/4 o de 6/8, però en alguns casos també pot ésser de ritme terciari i de compàs 3/4
quaderna via
Literatura
En la literatura castellana, estrofa de quatre versos monorims alexandrins (vers alexandrí), dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes.
És una de les formes cultes medievals castellanes més característiques, i s’hi escriviren els principals poemes del Mester de Clerecía El seu ús s’extingí cap a la fi del s XIV
vas canopi

Cofre d’alabastre del rei Tuthankamon (Museu del Caire)
© Fototeca.cat - Clavé/Ballesteros
Arqueologia
Vas funerari egipci destinat a contenir les vísceres momificades dels difunts; els primers es remunten vers el 2000 aC.
Deuen el nom a la confusió amb els vasos osiríacs de Canop
arada vinyatera
Agronomia
Arada moderna la cameta de la qual és inclinada vers el costat en què la pala gira la terra.
Permet de passar arran dels ceps per tal de descalçar-los
delta del Ganges
Delta
Delta, un dels més grans del món, que prograda vers el golf de Bengala, entre l’Índia i Bangladesh.
Les principals aportacions de sediments provenen dels rius Ganges, Brahmaputra i Meghna
Pesillà de Conflent
Pesillà de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent.
El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina