Resultats de la cerca

Situada a l’illa d’Eubea, a la costa occidental, fou metròpolis de nombroses fundacions a la Calcídica, a Sicília i a la Magna Grècia segles VIII-VII aC Les seves ceràmiques gaudiren d’una gran fama durant el segle VI

És l’autor d’un llibre d’història en vers, Les vigiles de Charles VII 1492, i d' Arrêts d’amour , recull d’aventures galants, presentades en forma didàctica, de la qual obra Jean de La Fontaine imità l’estil

Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental

L’economia del terme es basa en l’agricultura, la ramaderia, la mineria estany, i les indústries alimentària i hidroelèctrica A pocs km del nucli, hi ha el santuari das Ermidas, sorgit entorn d’unes coves habitades per ermitans des del s VII

Fundada entorn del 2000 aC, fou abandonada al s VII dC a conseqüència d’un terratrèmol El jaciment destaca per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, especialment, una escultura gegantina de l’emperador Adrià d’uns 5 m d’alçada

El 1820 formà part de les corts com a liberal moderat Fou ministre de gràcia i justícia del gabinet de Martínez de la Rosa, l’any 1822, i novament en 1834-35 Fou membre del consell assessor de Maria Cristina per Ferran VII

Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis 1810-13 El 1821 fou ministre d’ultramar del govern constitucional de Ferran VII aviat, però, passà al de governació Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats

Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills

Redactor de la publicació carlina “El Cuartel Real” durant la tercera guerra Carlina Fou secretari del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este Carles VII del 1880 al 1900 Autor de Veinte años con don Carlos publicada el 1940

Reconegué la sobirania d’Antíoc VII, però, en morir aquest, amb l’ajut de Roma, prengué Siquem, destruí el temple de Garizim i s’imposà als idumeus, que es judaïtzaren Reeixí a independitzar-se de Síria El succeí el seu fill Aristòbul