Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, més tard fou membre de la Jove Catalunya Cooperà a la fundació de la revista La Renaixença 1871 Fundà la revista L’Art del Pagès 1877 que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918 i que se separà aviat de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre per adoptar posicions més obertes El 1890 fundà la primera societat de préstec rural del Principat

Traslladat a Amèrica Mèxic, 1939 arran de l’exili dels seus pares, Jaume Pi-Sunyer i Bayo i Mercedes Díaz Bonet, residí dos anys a la ciutat de Mèxic i passà el 1941 als EUA, on feu estudis de medicina a la Columbia University Nova York, 1955-59 i es doctorà a la Harvard University Massachusetts, 1962-63 A banda dels treballs i cursos d’especialització empresos des del 1965, ha exercit càrrecs de direcció a diversos hospitals dels EUA —especialment al St Luke's Hospital Center, de Nova York —, s’ha dedicat a la docència universitària —a la Columbia University—, ha dirigit…

Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una descripció Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot primera edició, 1820 segona edició, ampliada, 1841 Inicià i sostingué durant molts d’anys les observacions meteorològiques a Olot Juntament amb Pierre André Pourret, feu exploracions florístiques, constituí un herbari, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalogus , treball que romangué inèdit fins l’any 1936 També redactà un catàleg dels animals d’Olot,…

Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs

Xavier Domènech guanya les primàries de Podem amb un 72,3% dels vots, resultat que permet a la seva llista integrar quasi la totalitat del Consell Ciutadà Autonòmic 41 dels 44 membres

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta…

Participà en l’expedició de Menorca 1801, la guerra de Portugal 1807 i la guerra del Francès Establí la primera línia regular de diligències 1817, de Barcelona a Madrid Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1816 Publicà Plan de un Estado Mayor general 1809, Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia 1815, Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal 1829, Memoria sobre la navegación del río Tajo 1829 i Guía general de correos, postas y caminos del reino 1830 Era germà de Josep Marià de Cabanes

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista

Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, fou ascendit a tinent general És autor de manuals pedagògics Tratado de artillería 1773, Compendio de matemáticas 1781-91, Ejercicios de cañón y mortero 1787, tots publicats a Cadis