Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
monoblèpsia
Oftalmologia
Estat de la visió caracteritzat pel fet d’ésser més nítida quan hom mira amb un sol ull que quan hom ho fa amb tots dos.
migalomorfs
Aracnologia
Subordre d’aràcnids de l’ordre dels araneids format per individus amb els quelícers horitzontals, amb dos parells de pulmons i amb l’abdomen no segmentat.
Habiten a totes les regions càlides del món, sobretot a Amèrica Comprèn unes 1 500 espècies
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
paral·laxi
Paral·laxi (R radi equatorial de la Terra, S semieix major de l’òrbita de la Terra, 1 i 2 dues posicions de la Terra en l’òrbita, separades sis mesos)
© Fototeca.cat
Astronomia
Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia
o longitud de base
.
En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres situats més enllà…
contacte òhmic
Electrònica i informàtica
Contacte entre dos materials diversos que presenta la propietat que la diferència de potencial entre les dues cares contigües és proporcional al corrent que les travessa.
conreadora
Agronomia
Bastigi amb rodes arrossegat per cavalls o un tractor, on hom disposa dos rengles de dents corbades que, en penetrar en el terreny llaurat, el polvoritza.
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que lligaven el còdex…
centre instantani de rotació
Física
Punt en què concorren les normals a la trajectòria d’un punt material mòbil corresponents a dos instants de temps molt pròxims, t
i t
+ dt
.
En aquest instant t , hom pot considerar que el moviment del punt és una rotació al voltant d’aquest centre instantani, per la qual cosa és anomenat també centre de curvatura
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
equació de balanç
Economia
Relació lineal que representa les combinacions possibles de quantitats que un consumidor pot adquirir de dos béns, fixats la seva venda i els preus dels béns.
El pendent de la recta resultant depèn d’quests preus, i la seva superposició sobre un mapa de corbes d’indiferència permet de determinar quina és la millor elecció per al consumidor