Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Jesús Fernández Garay
Cinematografia
Realitzador de cinema càntabre.
Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…
,
Herbie Hancock
Música
Nom amb què és conegut el pianista i compositor de jazz nord-americà Herbert Jeffrey Hancock.
Nascut en una família amb tradició musical, començà a estudiar piano als set anys i, durant els seus anys d’estudiant es dedicà al jazz El 1960, anà a Nova York per tocar amb el trompetista Donald Byrd i amb Coleman Hawkins El 1962 enregistrà el seu primer disc Takin’ Off , que incloïa Watermelon Man , peça que obtingué un gran èxit comercial L’any 1963 ingressà al quintet de Miles Davis, amb qui tocà durant cinc anys, en el qual desenvolupà el seu estil molt personal, que combinava blues i be-bop amb una harmonia colorista i un so exquisit Amb els seus companys de secció…
,
Ezra Pound

Ezra Pound
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista nord-americà.
Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York El seu trasllat a Europa 1908 fou decisiu s’installà primer a Londres, a París 1920-24 i després a Itàlia 1924-45, on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington 1946-58 després tornà exiliat a Itàlia La seva obra màxima són els Cantos , el primer dels quals, Quia Pauper Amavi , data del 1917, i els darrers 96-109 del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments 110-112, del 1968…
Sol Picó i Monllor
 D. Ruano.jpg)
Sol Picó i Monllor
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona 1986-88, a La Ménagerie de Verre de París 1988-89 i al Movement Research de Nova York 1997 El 1994 creà la seva pròpia companyia Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris dansa, teatre, òpera, etc Diversos animals 1992, Pevequi 1993, Peve, espectacular dance poemato 1994, Spitbrides 1995, La bèstia , Razona la vaca 1996, Love is fastic 1997, Del planeta basura 1997, END Esto no danza 1998…
bilingüisme
Sociologia
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria de política…
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
Jan van Eyck
Pintura
Pintor flamenc.
La seva obra representa la culminació de l’art de l’edat mitjana i alhora la iniciació de la pintura renaixentista Visqué a la Haia 1422-24, a la cort de Joan de Baviera, comte d’Holanda El 1425 s’installà a Bruges, cridat per Felip III, duc de Borgonya, per a qui treballà com a pintor de cort i per a qui feu diverses missions una d’elles fou un viatge a Portugal per pintar dos retrats de la princesa Isabel, filla de Joan I Feu també un retrat, acabat el 1439, de la seva muller, Margaretha Groeningemuseum de Bruges La primera manifestació de la seva pintura són unes miniatures realitzades…
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…
Carl Czerny
Música
Compositor, pianista i pedagog austríac.
Vida El seu pare l’introduí en els rudiments de la música, i fou deixeble de L van Beethoven, JN Hummel i M Clementi Czerny debutà el 1800, a l’edat de nou anys Coneixia de memòria la música del seu mestre Beethoven i la interpretava regularment en els seus concerts Des de la seva joventut fou molt sollicitat com a intèrpret de piano i com a professor No obstant el seu èxit com a pianista, en la segona part de la seva vida preferí retirar-se dels concerts Alguns dels seus alumnes més destacats foren F Liszt, Th Döhler, Th Kullak, A Jaell i el nebot de Beethoven, Karl La producció musical de…
Pere Ibarra i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador, pintor, administratiu i arxiver municipal.
Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel patrimoni…