Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
les Useres
Les Useres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat a l’E de la comarca, a la zona de contacte amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat.
El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc Al secà hi ha…
Turíngia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, situat al voltant de la selva homònima, entre el riu Werra a l’W i el Weisse Elster a l’E.
La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…
Tuamotu
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí del sud del Pacífic, a l’E de Tahití, que forma la circumscripció administrativa de Tuamotu i Gambier de la Polinèsia Francesa.
El nucli urbà és Rotoava Hi ha cultius tropicals i pesca d’ostres perleres
la Torre Baixa
Poble
Poble del municipi de la Torre de Claramunt (Anoia), a l’E del terme, a la dreta de l’Anoia, aigua amunt de Capellades.
puig de l’Artiga del Rei
Cim
Pic (1.637 m) de la serralada que, del cim de Costabona cap a l’E, separa el Vallespir (Prats de Molló) del Ripollès (Molló).
Claravalls
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a l’E del tossal de l’Espígol, a 337 m alt., al sector NW del municipi.
Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada…
torre de la Vila
Castell
Antic castell del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’E de l’església de Sant Romà, a la vall de Valldarques.
En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu
Hondarribia

Carrer d'Hondarribia
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, a l’E de Sant Sebastià i delimitat a l’W per la desembocadura del Bidasoa.
Situada a la desembocadura del riu Bidasoa, és un port pesquer i un tradicional centre d’estiueig Pesca fluvial i marítima Conserves de peix Aeroport de Sant Sebastià
pic de la Llosa
Cim
Cim (2 503 m) de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès, a l’extrem E del pla de Calra-agra.
krivitx | krivitxa
Història
Individu d’un poble eslau oriental que durant l’alta edat mitjana habità al N de la Rússia actual, a l’E de Lituània.
Després de la lenta unificació dels pobles eslaus orientals durant el s XI, s’anomenaren polotxans