Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, passà a formar part, en edat infantil, de l’equip sènior de relleus del club El 1975 fou campiona absoluta de Catalunya de 200 m papallona i de relleus 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils En l’àmbit estatal, el 1974 fou dues vegades campiona absoluta de 4 × 100 m lliure a l’hivern i a l’estiu i subcampiona individual dels 800 m lliure

Format als escolapis de Sarrià, on desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador i es retirà el 1989, jugà dues temporades a primera nacional amb el Barcino Els seus majors èxits, però, arribaren a la banqueta A setze anys, es feu càrrec d’un equip de base dels escolapis, i el 1986 passà a dirigir l’equip juvenil del FC Barcelona, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya i dos de Catalunya en cinc temporades Com a tècnic culer, també fou campió de Catalunya amb l’equip júnior, que entrenà durant una temporada Fou l’entrenador de l’últim equip d’hoquei del RCD Espanyol abans…

Cinturó negre segon dan, debutà en l’alta competició el 1998 Es proclamà campiona d’Europa i del món júnior de combat 1999 en la categoria de més de 60 kg També fou campiona mundial universitària individual 2002, 2006 i per equips 2002, 2004 En l’àmbit absolut, guanyà la Copa del Món 2001, el Campionat del Món 2002 i el d’Europa 2005, 2007, 2008, 2009 per equips També aconseguí sis medalles de bronze individuals 2001, 2002, 2004, 2005, 2006, 2008 i cinc per equips 2001, 2002, 2003, 2005, 2006 en els Campionats d’Europa de combat, en la categoria de menys de 60 kg Guanyà una medalla d’or…

Competí pel Reial Club de Polo de Barcelona durant els anys trenta i quaranta Disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola El 1971 s’instaurà un premi amb el seu nom per a distingir el millor esportista universitari

Practicà diferents esports com el rem al Reial Club Marítim de Barcelona i el tennis al Reial Club de Polo de Barcelona, però sobretot el tennis de taula al London Club de Barcelona i al Calella Ping Pong Club, del qual fou fundador 1930 L’any 1934, juntament amb altres directius de diversos clubs barcelonins, redactà els estatuts de la Federació Catalana de Ping Pong, de la qual fou el primer president 1935-39 També treballà en la creació de la federació espanyola, l’any 1936, a Barcelona El 1983 creà un trofeu amb el seu nom per promocionar les categories inferiors Fou president d’honor del…

S’inicià al Collegi Immaculada Concepció CIC d’Argentona, en què guanyà la Copa d’Espanya 1957, 1958 i els jocs de la FISEC 1961 La temporada 1958-59 guanyà el Campionat de Catalunya 1960 La reestructuració del basquetbol femení en l’àmbit estatal portà el CIC a disputar la Lliga de segona divisió la temporada 1964-65, en què assolí l’ascens a primera La inviabilitat econòmica, però, provocà que la majoria de les jugadores s’incorporessin al CD Mataró, que es quedà amb la plaça del CIC a la màxima categoria Jugà amb el Mataró 1965-77, amb el qual obtingué tres títols de Lliga 1972, 1973, 1974…

S’inicià en el món de la competició amb la bicicleta de trial Fou quatre vegades campió del món de bicitrial en diferents categories amb l’equip Megamo El 1998, sota la tutela de Jordi Tarrés i, posteriorment, de Marc Colomer, començà a competir en motociclisme amb l’equip Gas Gas Guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya júnior 2000 i el d’Europa juvenil 2001 en 250 cc El 2001 debutà en el Campionat d’Europa absolut, que guanyà el 2002 Assolí la tercera posició del Campionat del Món en pista coberta 2005, 2017, 2020 i a l’aire lliure 2012, 2013, 2015, i en aquesta darrera especialitat es…

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips 1977, 1978, 1979, 1989, 1990 i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior 1976, 1985, 1987 i una en categoria júnior 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona 1985 Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà durant quinze…

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista