Resultats de la cerca

Fill d’un dels iniciadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya, el 1933 començà estudis de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1942 guanyà les primeres oposicions a notari per Torroella de Montgrí El 1949 passà a Madrid, on es doctorà l’any 1965 A més de l’exercici del notariat fins a la jubilació 1987, destacà com a estudiós del dret Publicà una vintena llarga de tractats de dret civil, a més de llibres sobre filosofia del dret i filosofia política i més de mig miler d’articles especialitzats El 1989 publicà Reflexiones sobre Cataluña , entorn de l’…

Fill de pares italians, del Piemont, installats a França Destacà des de ben jove per la seves habilitats físiques, tècniques i estratègiques Començà la carrera esportiva formant part de l’equip de tercera divisió AS Joeuf, que dirigia el seu pare 1966 Debutà professionalment amb el Nancy 1973-79, i obtingué la Lliga Francesa de 1981 amb el club Saint Étienne El 1982 fitxà per la Juventus de Torí, equip amb el qual obtingué la Lliga i la Copa d’Itàlia, la Copa d’Europa, Recopa i Supercopa d’Europa, i la Copa Intercontinental Fou el primer guanyador de la Pilota d’Or tres anys…

Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’…

Es llicencià en dret a la Universitat de París i entrà a treballar com a auditor del Consell d’Estat 1846 Tres anys més tard ho deixà per dedicar-se als estudis econòmics i socials, gràcies als quals esdevingué un economista de prestigi que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1877 Com a economista defensà el lliure comerç perquè creia que portaria les nacions a unir esforços en pro de la desaparició dels conflictes armats Seguint aquest principi fundà el 1870 la Lliga Internacional i Permanent de la Pau per tal d’evitar la guerra entre França i Prússia en la…

S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el…

El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue  de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen ,  Marie Claire  i  Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre, sovint amb una…

Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català A banda d’un primerenc L’afilador de pianos 1992, destaca Valencia , obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997 sota la direcció de Rafel Duran, un viatge absurd, tragicòmic i surrealista que un home emprèn a l’atzar a la recerca de la seva identitat, en què l’autor fa gala d’una gran originalitat i un remarcable sentit de l’humor Estrenà Cocodrilo a Alcoi sota la batuta d’Alejandro Jornet 1998 i Ultramarins al festival de Sitges del 1999, dirigit per Yvette Vigatà, espectacle que rebé el premi Serra…

Iniciat en el teatre independent dels anys setanta, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica en l’actual panorama teatral català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway , de JB Priestley, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades , de J Galceran Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta 1984, de Shakespeare, dirigit per E Polls, La Ronda 1986, d’A Schnitzler, amb direcció de Mario Gas, La bona persona de Sezuan 1988, de…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona El 1980 en collaboració amb Ramon Sanabria i Boix Lleida, 1950 fundà Artigues & Sanabria Arquitectes Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida 1983-84, l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca 1985-87 —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona 1984-88 Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca 1988-91 i Nova Unió 1990…

Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…