Resultats de la cerca

Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions

L’església de Sant Pere de Sureda, avui desapareguda, era situada al veïnat de la Clusa d’Avall, a l’esquerra de la ribera de Roma La primera menció documental d’aquesta església és de vers l’any 1300, quan en una escriptura de donació hom parla d’una peça de terra situada al terme de l’església de Sant Pere de Sureda Posteriorment dos testaments datats respectivament el 1368 i el 1375 fan menció d’aquesta capella A l’inici del segle XV, concretament l’any 1400, es consigna un altre testament, atorgat per Ramon Masdemont amb data de 22 de març, segons el qual llegava una càrrega de pa de blat…

Aquest santuari és situat a llevant de la vila de Nonasp, a la confluència dels rius Algars i Matarranya L’edifici actual és del segle XVIII, però se’n documenta l’existència des del segle XIII

La reunió celebrada el 18 de desembre del 993 al castell de Castellnou, a fi de delimitar el territori de Torderes alludeix a una creu de camins, entre “la via que ve de Sant Pere de Paçà i el sender que ve de Sant Esteve” És la primera menció d’aquesta església, encara esmentada del segle XII al segle XV “via qui vadit de Pacíano ad Sanctum Stephanum” , 1198 “ecclesia d Stephanide Vineis” , 1163 “S Stephanys de Vineis, parrochie S Petri de Passano” , 1409 Fou donada amb la parròquia de Sant Pere al monestir del Camp pel bisbe Udalgar entre el 1130 i el 1148 Aquesta església sembla que es…

Parc nacional de Dja, Camerun | Amcaja

L’alqueria de la Torre Bufilla, Bétera, segles XI-XIV A B C D E F Blocs d’habitatges zones fosques àrees restaurades G H Banys J Albacar K Recinte fortificat de la torre principal L Possible estructura dels blocs d’habitatges, sense restes M Font d’aigua o pou N Banc adossat al mur dels habitatges, que dóna un caràcter de plaça al carrer 1 Torre principal 2 Torre secundària 3 Primera muralla 4 Segona muralla 5 Entrada al recinte / ECSA

En els límits entre els grans, Becke observà unes línies lluminoses molt fines que es desplacen devers el gra menys refringent quan hom abaixa el tub del microscopi D’aquesta manera, pot ésser avaluat el valor relatiu de l’índex de refracció dels diferents minerals, prenent-ne un per exemple, el quars com a referència

Darrerament, el país s’ha vist implicat en escàndols internacionals financers i de blanqueig de capitals, fet que va provocar la crítica de l’oposició i va dur al Govern a prendre mesures legislatives