Resultats de la cerca
Es mostren 18355 resultats
Annecy
Regió administrativa
Capital del departament de l’Alta Savoia, a la regió administrativa de Roine-Alps, França, vora el llac d’Annecy.
Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del segle XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al segle X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments…
Ferrol
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, estès a la riba dreta de la ria del seu nom.
La ciutat s’ha format al voltant d’un petit poble pescador, el nucli antic, anomenat O Ferrol Vello , gràcies a la creació, al segle XVIII, durant el regnat de Ferran VI, d’una base naval militar La construcció de la dàrsena i de l’arsenal donà lloc a la nova ciutat, de traçat ortogonal, entorn de la qual ha anat creixent l’actual El ritme de creixement, tret d’alguns períodes d’estancament, ha estat continuat des del principi del segle XIX, que no superava els 5000 h És cap de partit judicial i del departament marítim, amb un port militar de primer ordre Centre de construcció…
Corró d’Avall
Poble
Poble i cap del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost.
El lloc és esmentat el 984, i la parròquia Santa Eulàlia, el 1022 la primitiva església ha sofert diverses modificacions Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d’aquest territori, carrer de Barcelona 1381 d’aquest privilegi subsisteix l’exempció de lluïsme en les alineacions a títol lucratiu de béns situats a l’antic territori emfitèutic Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat amb tot, una part del nucli urbà de Granollers barri de Bellavista, en expansió és encara dins el…
Més de 300 morts en un terratrèmol a Mèxic
A Ciutat de Mèxic i als estats de Mèxic, Puebla i Morelos, 370 persones moren i més de 6000 resulten ferides en un terratrèmol de magnitud 7,1 L’epicentre se situa a uns 55 km de la ciutat de Puebla i a uns 100 km de la capital El sisme té lloc el mateix dia que se celebra el 32è aniversari del terratrèmol del 1985, en què van morir unes 10000 persones Dues setmanes abans 8 de setembre, un altre sisme de magnitud 8,2 va sacsejar la costa del sud-oest de Mèxic, a l’estat de Chiapas, a la frontera amb Guatemala L’epicentre era a l’oceà Pacífic, a uns 120 km de la costa…
monestir de la Ràpita
Monestir
Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita .
Després de passar per venda als hospitalers 1260, probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304, que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó, s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent dit de Sant Joan de la Ràpita , destruït…
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…
Manuel Agustí i Mascaró
Militar
Enginyer i militar.
Format a Barcelona, el 1769 es graduà d’alferes d’enginyers Intervingué en l’obra de la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres El 1771, a Orà, fou director de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques Amb la graduació de tinent, des del 1776, el 1778 s’embarcà cap a Amèrica Projectà el poblat d’Arizpe a l’actual Sonora, Mèxic Construí, entre 1785 i 1787, el castell de Chapultepec, en un turó rocós de la Ciutat de Mèxic Mascaró intervingué també en els treballs del port d’Acapulco El 1794 fou comandant de la fortalesa de San Juan de Ulúa, a Veracruz, i projectà, el 1800, l’…
Deutsche Anarcho-Syndicalisten
Història
Organització, fundada el 1934 a Barcelona, que agrupava els anarcosindicalistes alemanys exiliats de nazisme.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…
Joan Herrero i Manich
Sociologia
Sacerdot i activista social.
Ingressà a l’orde escolapi i el 1946 féu la professió religiosa L’any 1952 fou ordenat de sacerdot Destinat a la comunitat de Mataró, exercí fins a la mort el seu ministeri a la parròquia de Santa Anna d’aquesta ciutat llevat d’un breu parèntesi com a rector a l’Escola Pia de Balaguer 1973-76 La seva tasca pedagògica, de foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes durant el franquisme, el convertiren en una persona molt estimada pels mataronins, així com també el seu tarannà obert i dialogant i l’acolliment de l’oposició antifranquista a la seva parròquia des dels…
banderer
Història
Durant els ss XIV-XVII, pintor municipal.
S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…