Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
silvita
silvina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de potassi
, amb el 52,5% de potassi i el 47,6% de clor.
Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també…
sextina
Literatura
Composició poètica formada per sis estrofes de sis versos decasíl·labs i una tornada de tres.
Amb l’última paraula de cada vers de la primera estrofa es constitueixen les rimes, que es repetiran constantment en les restants, si bé en un ordre diferent i preconcebut 1 2 3 4 5 6, 6 1 5 2 4 3, 3 6 4 1 2 5, 5 3 2 6 1 4, 4 5 1 3 6 2, 2 4 6 5 3 1 En la tornada es recullen totes les paraules de la rima, dues en cada vers La seva invenció s’atribueix al trobador Arnaut Daniel Contemporàniament, el poeta Joan Brossa ha utilitzat aquesta forma expressiva a Viatge per la sextina 1976-1986 1987
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra…
caplletra

Caplletra del llibre Consueta, procedent de l’antic convent de Sant Francesc de framenors de Barcelona
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Lletra majúscula emprada com a inicial del primer mot d’un text, llibre, capítol, paràgraf, etc, amb intenció estètica, sovint ornamentada.
La forma més antiga i més simple d’obtenir l’efecte estètic era d’escriure-la al marge del text, sistema que perdurà llargament manuscrits de Ripoll i d’altres escriptors catalans L’ornament més antic s VI consisteix en entrellaçaments i elements geomètrics Ben aviat s’exornaren amb figuracions florals, zoomorfes i antropomorfes sovint les figures són monstruoses o estrafetes per tal de donar-los la forma de la lletra corresponent La caplletra aparegué més tard, emmarcant una escena allusiva al text o bé inclosa dins l’escena mateixa Amb la impremta les caplletres continuaren…
cadastre
Dret administratiu
Documentació establerta una vegada efectuades diverses operacions administratives i determinats aixecaments topogràfics per tal de permetre la identificació de les propietats immobles —urbanes i rústiques— d’una determinada zona, la constatació del caràcter dels seus productes i la quantificació dels ingressos que en resulten.
A França, ja en temps de Francesc I, hom feu el cadastre de quatre generalitats del sud, i en temps de Colbert 1664, de la de Montalban Però la idea d’un veritable cadastre general no sorgí fins el 1763, bé que no passà de l’estadi teòric el 1790 el predomini de l’escola fisiocràtica feu que l’assemblea constituent ordenés la confecció del cadastre, acabat en temps del Consolat i de l’Imperi A l’Estat espanyol, a partir de la llei del 1906, el cadastre determina i qualifica la propietat territorial amb finalitat estadística, administrativa, jurídica i, especialment, per a…
astor
astor
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids semblant a l’esparver, però més gros (de 50 a 60 cm de llargada); la femella és bastant més grossa que el mascle.
Són de colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes El cap és petit el bec, fort i encorbat i les potes fermes amb urpes potents Tenen les ales curtes i arrodonides, i la cua llarga volen veloçment, amb un ràpid batre d’ales, o bé planen Habiten als boscs fins a uns 2 000 m d’altitud A l’estiu viuen al nord d’Europa i d’Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i al nord d’Àfrica Cacen altres ocells faisans, perdius, aviram i petits mamífers conills, llebres Molt apreciat en falconeria, és anomenat també falcó perdiguer
appoggiatura

Appoggiatura breu, a dalt, i appogiatura llarga, a sota
© fototeca.cat
Música
Nota d’ornament que hom fa sentir abans d’una d’important i que, tot reforçant el temps en el qual sona, dona un relleu particular a la nota esperada i substituïda, que arriba més tard i constitueix la resolució de l’appoggiatura si aquesta, com en la major part dels casos, ha creat una dissonància.
Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real
antònom

antònom de la pomera
Janet Graham (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels curculiònids, de petites dimensions, fitoparàsits.
L’ antònom de la pomera Apomorum ataca les pomeres L’adult hiverna en l’escorça de l’arbre i en d’altres refugis, i entra en activitat poc abans de la floració La femella pon un ou únic dins el botó floral de l’ou, i coincidint amb la floració, neix la larva el corc de les flors de la pomera , la qual devora la flor L’adult ataca el parènquima foliar L’ antònom de la perera Apyri , que ataca les pereres, es capté semblantment, bé que fa la posta a la tardor L’ antònom del cotó Agrandis malmet, així mateix, plantes de cotó
biocibernètica
Biologia
Estudi dels éssers vius amb l’enfocament propi de la cibernètica
, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern,…
beatnik
Sociologia
Dit de la subcultura de composició heterogènia, integrada bàsicament per gent jove, de la qual foren portaveus els autors de la literatura beat
.
Vigent els anys cinquanta, sorgí als EUA i és caracteritzà per un refús radical de la societat de consum Els beatniks , antecessors dels hippies hippy, s’autoexcloïen de la societat i se solidaritzaven amb altres grups de desarrelats i marginats Davant els problemes polítics es definiren com a apolítics i pacifistes Llur desacord amb la moral establerta es manifestà principalment en una concepció molt lliure de la sexualitat i, en alguns casos, en l’ús de les drogues Formaven poblats inspirats en els pobles primitius o bé duien una vida nòmada El rebuig de la moda convencional…