Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Joan Barter
Música
Compositor i mestre de capella de la Franja de Ponent.
La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688…
Franz Xaver Wolfgang Mozart
Música
Compositor i pianista austríac.
Segon fill viu de Wolfgang Amadeus Mozart i Constanze Weber —el gran Karl 1784-1858, deixà els estudis de música i esdevingué funcionari—, nasqué pocs mesos abans de la mort del seu pare Realitzà una estimable carrera com a músic Rebé la primera formació musical a Praga, de mans de FX Niemetschek, un dels biògrafs del seu pare Més tard, a Viena, tingué com a mestres els professors més importants de la ciutat JN Hummel, GJ Vogler, JG Albrechtsberger i A Salieri Després de realitzar diverses gires com a pianista, s’installà a la ciutat de Lemberg, ara L’viv Ucraïna,…
Aldo Parisot
Música
Violoncel·lista nord-americà d'origen brasiler.
Feu els primers estudis de violoncel al seu país, amb el seu pare, a partir de set anys Quan en tenia deu aparegué per primera vegada en públic Continuà els estudis de violoncel a la universitat de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la de Yale, on fou deixeble i collaborador de de Paul Hindemith Posteriorment centrà la seva activitat en aquesta universitat, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir Feu la seva primera aparició com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en…
Clicquot
Música
Família d’orgueners francesa.
Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners…
Alfredo Talarewitz Rosenthal
Cinematografia
Distribuïdor.
D’origen turc però amb passaport italià, visqué a París fins el 1930, que s’installà a Barcelona, on exercí d’inspector de vendes a la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica En esclatar la guerra civil marxà novament a París, però el 1939 retornà a Barcelona, on el 1952 creà la distribuidora Filmax , amb la collaboració del seu cunyat Marcelo Papo Aftalion El 1955 convertiren l’empresa en societat anònima, en la qual tingueren participació 50% Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1965 absorbí Bengala Films i el 1968 amplià el negoci amb l’adquisició de Concordia Films de…
Terol
Família de picapedrers iniciada amb Jaume Terol (Alacant s XVII), que construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí); fou mestre de l’ajuntament d’Alacant.
Un fill seu, Felip Terol , obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant 1721 el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol Alacant 1697 — en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant 1736 també amb el seu nebot treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost Josep Terol , germà de Felip, dit el major , remodelà 1710-12 la nau de l’església de Montfort Vinalopó Mitjà Fill seu fou Josep Terol Alacant…
Sunyer
Família de joiers i argenters de Barcelona dels segles XIX i XX.
En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció…
Pablo de Sichar
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1808-31).
Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes la majoria de seus catalanes refugiats a l’illa Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una…
Conrad Saló i Ramell
Música
Instrumentista i compositor de sardanes i director de cobla.
Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i…
Joan Roig
Escultura
Escultor.
Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i…