Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de…
interfície
Electrònica i informàtica
Unitat funcional que permet posar en comunicació sistemes amb diferents funcions o característiques.
Els sistemes informàtics comprenen un gran nombre d’interfícies els mòdems no són més que interfícies entre l’estació de treball i la línia telefònica els buffers o coixins d’impressora són les interfícies entre aquesta i l’ordinador l’entorn gràfic d’usuari és la interfície entre l’usuari i el sistema operatiu, etc
reescriptura
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa operació o regla de substitució (rewriting) que converteix un element gramatical en un altre o bé en un conjunt d’altres.
Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord esdevé sonor en un context en què el segueix…
antena Yagi

Antena Yagi col·lectiva emprada en televisió com a receptora de senyals en VHF i UHF
© Fototeca.cat
Antena que consta d’un dipol plegat al qual hom ha afegit elements passius, que poden ésser directors o reflectors, paral·lels i, respectivament, al davant o al darrere del dipol.
La missió dels elements passius és d’augmentar la directivitat de l’antena i d’acréixer el guany en la direcció de l’emissora i disminuir-lo en les altres direccions d’on podrien provenir pertorbacions o interferències És l’antena més comunament utilitzada per a la recepció dels senyals de televisió
natació adaptada
Natació
Esport aquàtic practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Els orígens es relacionen amb la fisioteràpia i la rehabilitació i és una de les activitats esportives que té una tradició més llarga i una participació més elevada en l’esport paralímpic Forma part del programa de competició dels Jocs Paralímpics des de l’edició celebrada a Roma 1960 Segueix el reglament de la Federació Internacional de Natació Amateur FINA amb algunes adaptacions, com la possibilitat d’iniciar la prova des de dins de l’aigua i la senyalització auditiva o tàctil per als esportistes cecs i discapacitats visuals en el moment en què s’aproximen a la paret de la…
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d…
Abissínia
Geografia històrica
País de l’Àfrica del NE, que comprèn en sentit estricte el quadrant nord-occidental d’Etiòpia (massís o altiplà d’Abissínia, actualment massís o altiplà d’Etiòpia).
El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan
aspecte cursiu
Gramàtica
Aspecte propi de l’acció que és presentada en el seu curs o desenvolupadament.
En llengües com el català, hom considera cursiu també l’aspecte de les perífrasis amb el gerundi, les quals, en tot cas, posen en relleu l’aspecte cursiu en el primer sentit o imperfectiu
ulleres

Ulleres de sol
© CIC-Moià
Física
Oftalmologia
Instrument òptic format per un parell de vidres (simples vidres o lents) que se sosté al nas i a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull, per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista.
En les ulleres oftalmològiques hom utilitza lents convergents per a corregir la presbícia, divergents per a corregir la miopia, bifocals o trifocals ulleres bifocals o trifocals per a compensar defectes d’acomodació, tòriques i cilíndriques per a corregir l’astigmatisme, etc Per a corregir aberracions cromàtiques hom utilitza lents o vidres de color hom n'utilitza també per a protegir els òrgans de la vista de radiacions nocives o per a impedir el pas d’una part de l’espectre lluminós, com les ulleres que utilitzen els radiòlegs, els soldadors, els aviadors, etc Són d’aquest tipus les…
colorimetria
Física
Mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Per a determinar les components d’una radiació lluminosa hom empra colorímetres, fotocolorímetres , o, indirectament, espectrofotòmetres