Resultats de la cerca
Es mostren 5380 resultats
Isona Passola i Vidal

Isona Passola
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El…
,
Ricard Rubio i Vives

Ricard Rubio i Vives
© DKV Joventut de Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol, més conegut per Ricky Rubio.
Inicià la trajectòria com a jugador al club de la seva ciutat La temporada 2002-03 passà a formar part del Club Joventut de Badalona , amb el qual guanyà diversos campionats en les categories infantils i juvenils i els campionats d’Espanya i de Catalunya la temporada 2003-04, de la qual resultà proclamat màxim encistellador i jugador més valuós Al final de la temporada 2005-06, debutà al primer equip del Club Joventut de Badalona, i el 2006-07 signà el seu primer contracte professional i participà en l’Eurolliga La temporada següent 2007-08 guanyà la Copa del Rei i la Lliga…
,
Joan Roca i Fontané

Joan Roca i Fontané
© El Celler de Can Roca
Gastronomia
Cuiner.
Format al restaurant familiar, Can Roca, i a l’Escola d’Hostaleria i Turisme Sant Narcís de Girona de la qual ha estat professor entre el 1986 i el 2006 i subdirector entre el 1988 i el 1992, ha exercit professionalment als restaurants El Bulli, de Ferran Adrià , El Racó de Can Fabes, de Santi Santamaria , Georges Blanc Vonnas, Ain i La Galvia Mèxic DF Des del 1986 és al capdavant del seu restaurant, El Celler de Can Roca , a Girona, juntament amb els seus germans, Josep Roca i Fontané Girona, 1966 i Jordi Roca i Fontané Girona, 1978 L’empresa familiar…
Marina Abramović

Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…
Sol Picó i Monllor
 D. Ruano.jpg)
Sol Picó i Monllor
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Graduada en dansa espanyola i clàssica pel conservatori Òscar Esplà d’Alacant, completà la formació a La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona 1986-88, a La Ménagerie de Verre de París 1988-89 i al Movement Research de Nova York 1997 El 1994 creà la seva pròpia companyia Els seus espectacles de dansa contemporània són originals, iconoclastes i multidisciplinaris dansa, teatre, òpera, etc Diversos animals 1992, Pevequi 1993, Peve, espectacular dance poemato 1994, Spitbrides 1995, La bèstia , Razona la vaca 1996, Love is fastic 1997, Del planeta basura 1997, END Esto no danza 1998…
Penélope Cruz Sánchez

Penélope Cruz Sánchez
© European Film Academy/Jacek Turczuk
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Els seus treballs amb JJ Bigas i Luna en Jamón, jamón 1992, F Trueba en Belle époque 1992, Á Fernández Armero en Todo es mentira 1994 i Brujas 1995, F Colomo en Alegre ma non troppo 1994, Gómez Pereira en El amor perjudica seriamente la salud 1996, P Almodóvar en Carne trémula 1997 i A Amenábar en Abre los ojos 1997, l’han convertida en una de les actrius cinematogràfiques espanyoles més internacionals Posteriorment ha interpretat Lluvia en los zapatos 1998, de M Ripoll Don Juan 1998, de J Weber La niña de tus ojos 1998, de F Trueba, pellícula amb la qual guanyà un premi Goya a la millor…
Cirque du Soleil

Cirque du Soleil Programa de Nadal
(CC0 1.0)
Empresa artística multinacional fundada al Quebec el 1984 per Guy Laliberté i Gilles Sainte-Croix.
Membres del grup d’animació Le club des talons hauts , s’embarcaren en l’aventura de crear espectacles combinant circ, teatre, dansa, música i altres expressions escèniques, a l’estil del circ contemporani que començava a florir a Europa De bon principi tingué la collaboració del govern canadenc i del circ suís Knie Des dels primers espectacles Cirque du Soleil , 1984-85 La magie continue , 1986 i Le cirque réinventé , 1987-89, ha cercat i ha consolidat un estil propi basat en un circ de qualitat sempre sense animals, posades en pista creatives, luxe i riquesa imaginativa en el…
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del…
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses…
,
Santa Margarida de Roses
Art romànic
El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses , existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “…