Resultats de la cerca

Julius Maada Bio, exmilitar i candidat del Partit del Poble de Sierra Leone SLPP, va arribar a la presidència, ja que va obtenir el 51,8% dels vots en la segona volta de les eleccions, celebrades el 31 de març Maada Bio va derrotar Samura Kamara, l’aspirant del Congrés de Tot el Poble APC, en el poder, que va aconseguir el 48,2% dels vots Entre les primeres mesures adoptades per Maada Bio van destacar la gratuïtat de l’ensenyament de primària i secundària, el control dels funcionaris públics i la instauració d’un dissabte mensual dedicat a la neteja dels carrers, l’anomenat “…

Les dues principals formacions, el Congrés de Tot el Poble APC, en el poder i el Partit Popular de Sierra Leone SLPP, van preparar les eleccions legislatives i presidencials que s’han de celebrar el 2012 El president, Ernest Bai Koroma, candidat de l’APC, va destacar en les seves intervencions l’estabilitat del país, la bona marxa de l’economia i els progressos en la lluita contra la corrupció En la banda opositora, el candidat de l’SLPP, Julius Maada Bio, va incidir en el fet que la recuperació econòmica no havia millorat el nivell de vida de bona part de la població, sobretot…

El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa Innocenci IV , la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibellí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d' Adrià V , el seu nebot Ottobono dei Fieschi , creat cardenal per ell El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi , el Jove , comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de…

Constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí els 8 000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals A l’estiu del 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se a les autoritats de l’Esquerra l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM Publicà un…

Un descendent seu, Salinguerra Torelli ~1160 — Venècia ~1244, fou un rival dels Este quan Marchesella, l’hereva dels Adelardi, que li havia estat promesa, fou desposada amb Ozzo V d’Este Com que prengué el partit de l’emperador 1236, fou bandejat de Ferrara per una llei güelfa 1240 i confinat a Venècia Els seus fills formaren línies de Torelli a Parma, Fano, Màntua, Forlì, Nàpols i Foligno Giuseppe Salinguerra Torelli mort el 1650, dels Torelli de Parma, es traslladà a Polònia, on traduí el seu cognom al polonès Józef Ciolek i es casà amb Sofia, filla hereva del comte lituà…

Inicià l’activitat armada el 1980, però després de diverses dissensions internes i fracassos s’extingí el 1985 El mateix any es refundà i passà a tenir una relació més estreta amb el Moviment de Defensa de la Terra i amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional El 1988 incrementà les seves activitats, amb atemptats contra organismes oficials i diverses empreses, fins que el 1991 un sector majoritari renuncià a la lluita armada i s’integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bascompte, que havia estat el màxim dirigent de l’organització, entrà a militar dins d’ERC, tot…

Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…

Estudiant de medicina, milità en la Joventut Comunista Ibèrica , i en fou secretari general durant la guerra civil, després de la mort de Germinal Vidal Director de Juventud Comunista 1936-37 Pel febrer del 1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les joventuts llibertàries i les del POUM Fou un dels membres del comitè executiu clandestí del POUM a partir del juliol del 1937 i, detingut a l’abril del 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra A l’exili, establert a París, intentà la reorganització del partit…

Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran de la crisi…

Diputat 1886, ministre de governació 1903-04 i de foment 1907-09 amb Maura, i novament de governació 1913-15, 1917 amb Dato Afiliat al partit conservador, formà part de l’ala datista Com a cap de govern 1922, destituí Martínez Anido en un intent de resoldre el problema del pistolerisme a Barcelona Dirigí l’oposició conservadora a la Dictadura de Primo de Rivera i participà activament en la conspiració de València 1929 Com a dirigent del grup constitucional format per liberals, conservadors i reformistes es negà a abonar la monarquia 1930 El 1931, per encàrrec d’Alfons XIII,…