Resultats de la cerca

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, l’any 1997 fou designat millor atleta català juvenil de l’any Guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m tanques 2001 Abandonà l’atletisme l’any 2002 a causa d’una lesió

Fou membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, amb l’equip del qual guanyà els relleus 4 × 100 m 2002, 2003 i 4 × 400 m 2002, 2003, 2004 del Campionat de Catalunya També fou campió català dels 400 m 2003

Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1910, i hi jugà com a migcampista durant sis temporades, encara que només disputà 41 partits Fou campió de Catalunya 1913, 1916 i jugà un partit amb la selecció de Catalunya 1915

Juntament amb la seva germana Maria Teresa fou campiona d’Espanya per equips 1949, i de Catalunya 1949, 1950 amb el Tennis Sant Gervasi També fou campiona de Catalunya de dobles mixtos 1953, 1954 fent parella amb Joan Salichs

Membre de l’Escola de Lluita Olímpica Hayastan de Barcelona, es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de lluita grecoromana 2009, 2010 També aconseguí la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya de lluita lliure olímpica 2009

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…

Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no…

Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre , mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…

Hi deriva la séquia d’Alfarràs