Resultats de la cerca

Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II Es passà 956 a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona 961 Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II Escriví l' Antapodosis sobre el període 887-950, el Liber de rebus gestis Ottonis sobre el de 960-964, que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble Relatio de legatione Constantinopolitana

Succeí el seu pare, Albert I de Bèlgica El 1935 restà vidu en morir, en un accident, la reina Astrid Iniciada 1939 la Segona Guerra Mundial, es declarà neutral i, en ésser envaït el país 1940 per Alemanya, es rendí divuit dies després, cosa que l’enemistà amb el parlament Els nazis el deportaren a Alemanya 1944 Finida la guerra, s’establí 1945 a Suïssa, fins que el 1950 un plebiscit li permeté de tornar a Bèlgica Nogensmenys, l’oposició esquerrana i valona feu que abdiqués 1951 en el seu fill Balduí de Bèlgica

Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó

Fill de l’impressor Jaume Bordassar Fou amic de Gregori Maians i freqüentà el grup d’erudits de Vicent Tosca i Joan Baptista Coratjà, amb els quals fundà l’Academia Matemática i en publicà les bases a Ideas de una Academia Matemática 1740 Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica, com Ortografía española 1728, obra atribuïda a Maians i que suscità una polèmica entre aquest i Jerónimo Feijoo Aconseguí l’organització a la monarquia hispànica de la impressió de llibres religiosos Planificación de la imprenta del rezo Sagrado 1732

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons després Alfons III de Catalunya-Aragó, juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors En formaven part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, Alcolea de Cinca, Castellflorit, El Grado, Lagruesa i Alerre Aragó i Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona Ribagorça i Clamosa i Pui de Cinca Sobrarb

El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent

El castell d’ Orsera fou infeudat l’any 1107 a Galceran de Pinós per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i restà en poder de la casa dels Pinós fins el 1371, que degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell juntament amb altres castells i llocs de la vall de Lavansa En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, la parròquia d’Osas formava part del deganat d’Urgellet L’actual església d’Ossera és annexa a la parroquial d’Adraén

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de Sant Joan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós

Les notícies històriques sobre aquest castell són escadusseres L’any 1120 Tedball de Vallferrera féu testament i deixà al seu fill Tedball en alou la meitat del castell i la vila d’Herba-savina “ ipso castro et villa de Erbasavina ” A diferència d’altres dominis que és relacionen en el testament, tinguts en feu pel comte de Pallars, Herba-savina era un domini alodial que Tedball devia compartir amb algun altre senyor Posteriorment Herba-savina formà part del vescomtat de Vilamur L’any 1831 n’era titular el marquès de Pallars i vescomte de Vilamur

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble