Resultats de la cerca

Se situa aigua avall de la vall de la Bolzana, que rep aquí la petita vall afluent del torrent de Faussibre i que es troba encerclada per una sèrie d’elevacions pic d’Estable, 1495 m a ponent puig de los Escaravatets, 1342 m a llevant, cobertes en una bona part de bosc boscos d’en Mala, de Faussibre Hi ha pedreres de feldespat, petites extensions de vinya i nombroses fonts, i a més hi té tradició l’apicultura El poble 500 m d’altitud es troba a l’esquerra de la Bolzana, al voltant de l’església parroquial, dels segles XVII-XVIII, amb un campanar d’espadanya Al veïnat de lo Conilh…

Es defineix ecologista i pacifista El 1992 concorregué a les eleccions autonòmiques 14041 vots El 1993 participà en la fundació d’ Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya , però poc després abandonà el procés El 1995 el partit es transformà en Alternativa Ecologista de Catalunya-Adherits a Els Verds Europeus Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1995 14651 vots En les legislatives de 1996 presentà la candidatura Els Verds Europeus-Alternativa Ecologista de Catalunya 7828 vots En les eleccions europees de 1999, concorregué en la llista Los Verdes-Grupo Verde 36623…

Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i…

El president fou José Maldonado i José M Calviño, el secretari general “Su ideario está constituido por los principios del humanismo democrático y pretende propiciar la orientación a un régimen republicano” “Hace pública y expresa condenación de la violencia, en todas sus formas” Es proclamaren hereus de la tradició republicana i de Manuel Azaña Fou legalitzat a l’agost de 1977 i des d’aleshores en van ocupar la presidència Emilio Torres Gallego, Eduardo Prada 1979, Emilio Torres 1981, Eduardo Prada 1982, Santiago Estecha 1985 i Eduardo Archaga 1987 Presentà diverses candidatures…

Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits Estrenà per al teatre i fou alhora actor A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novelles Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín 1941, La vida encadenada 1945, Karu-Kinká 1946, La llanura muerta 1947, Patapalo 1949, Tamara 1953 i Los muertos no se cuentan 1961, sobre la Guerra Civil de 1936-39 També les curioses memòries Mis primeros caminos 1961, La cara y la cruz del camino 1963 i Mis últimos caminos 1965 Estrenà teatre en català Anna Maria 1952 i El…

Començà a pintar el 1947 El 1953 participà en el Salón de los Once Després d’una etapa influïda pel surrealisme, inicià el 1954 la seva adscripció a l’abstracció expressionista, al gestaltisme i al neofigurativisme, que enllaçà amb la pintura d’acció El 1957 fou membre cofundador del grup El Paso, que influí sobre la pintura espanyola dels anys seixanta Residí a Madrid i a París, i celebrà nombroses exposicions en diferents països, especialment a partir de la seva participació en la XXIX Biennal de Venècia El contingut de la seva obra s’inscriu dins una línia de denúncia desmitificadora, amb…

El 1917 començà les seves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en les seves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva obra restà desconeguda a l’Estat espanyol…

Deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, publicà el llibre de poemes Alma a la luna 1948 S’especialitzà en l’estudi de l’humanisme a Catalunya amb textos apareguts a Estudis Romànics i al Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona És autor d’una Història de la literatura catalana 1954, primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, prologada per Rubió i Balaguer, de Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV 1956 i de l’antologia Panorama del pensament català contemporani 1963, amb pròleg de…

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…

Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia…