Resultats de la cerca

Pertanyé al Club Korfbal Vallparadís des de la temporada 2006-07, amb el qual ascendí a la Lliga nacional 2009 Com a internacional, formà part de la selecció catalana en les categories sub-19 i sub-23, i participà en el Mundial 2008, on assolí la cinquena posició

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

S’establí a Barcelona el 1988 Especialista en pintar motius automobilístics, el 1994 feu la seva primera gran exposició, que el consolidà tant en l’àmbit estatal com internacional, per la qualitat i el detallisme de les seves pintures Realitzà exposicions coincidint amb els grans premis de Fórmula 1 arreu del món El 2005, coincidint amb el Saló Nàutic de Barcelona, presentà la seva primera exposició dedicada a la nàutica

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona 1899, ha disputat en diverses ocasions el Circuit Català de Pàdel Guanyà el Campionat de Catalunya mixt 2007 amb Sílvia Navarro

Arribà a Catalunya el 1988 i començà a jugar amb el Sitges abans de fitxar per la Unió Esportiva Santboiana 1988-2001 La seva posició al camp era la de tercera línia Guanyà una Lliga 1989 i dues Copes del Rei 1989, 2000 Fou internacional quatre vegades amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí el Cornellà i el Sant Cugat, fins que el 2010 fou nomenat seleccionador català

Establert a Barcelona, ingressà al Club Tennis Barcino el 1976, i fou campió d’Espanya júnior 1981 i de segona categoria 1982 Formà part de l’equip del club que el 1983 assolí la Copa Intercontinental de clubs i consecutivament tres copes d’Europa 1983, 1984, 1985 En individuals guanyà dotze torneigs ATP, entre els quals cal esmentar el Màsters Sèries de Barcelona 1987, entre el 1985 i el 1991 En dobles guanyà també un torneig ATP 1985 Fou membre de l’equip argentí de Copa Davis 1985-92 L’any 1989 assolí la desena posició en el rànquing individual de l’ATP, la posició més alta de…

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i dirigí la selecció espanyola a…

Es formà a l’Argentina i des de la temporada 2007-08 jugà de tercera línia amb el Futbol Club Barcelona, en la Lliga de divisió d’honor espanyola Posteriorment s’incorporà al Club de Rugby La Vila, de Vila Joiosa, Ma-rina Baixa Disputà diversos partits ofi-cials amb la selecció espanyola

Deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Adrià Esquerrà, es dedicà de molt jove a la direcció coral Més tard, fou designat professor de solfeig i mestre auxiliar de la “Schola Coral Catalana” 1905 L’any 1907 fundà a Barcelona l’Orfeó Fiveller El 1910 emigrà a l’Argentina, i s’establí a Buenos Aires Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires, del qual també fou director fins que morí Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país i esdevingut un bon director de corals, també dirigí el Cor de Caramelles de Buenos…

En produir-se a Buenos Aires el moviment del maig de 1810, s’oferí a la junta revolucionària i passà, la primavera de 1811, a dirigir la insurrecció a la seva província natal, la Banda Oriental Després de la victòria d’Artigas a Las Piedras 18 de maig de 1811, les tropes metropolitanes restaren blocades a les places de Colonia de Sacramento i Montevideo Quan els dirigents de Buenos Aires pactaren un armistici amb el general Elío octubre del 1811 i alçaren el setge de Montevideo, Artigas no acceptà aquest acord seguit per més de 1 500 famílies inicià un èxode que el…