Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
barranc d’Aigüissi
Barranc
Riu del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), emissari de l’estany d’Aigüissi.
Desguassa, per la dreta, a la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de la Llebreta
pesquera

Pesquera a l’estany de Banyoles
JoMV
metall de Babbitt
Tecnologia
Aliatge d’estany de baix coeficient de fricció i de molta plasticitat, motius pels quals hom l’empra com a metall antifricció per als coixinets.
És compost de 90% d’estany, 7% d’antimoni i 3% de coure a vegades, per tal de reduir el cost, l’estany és substituït per plom Fou creat pel nord-americà Isaac Babbitt
estannat
Química
Qualsevol compost d’estany on aquest actua amb una valència o nombre d’oxidació -4.
D’estructura poc definida, hom els pot obtenir a partir del clorur d’estany II en presència d’un excés de bases L’estannat potàssic K 2 SnO 3 3H 2 O i l’estannat sòdic Na 2 SnO 3 3H 2 O són emprats en tintoreria i impressió
ampolla de Leiden

Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el vidre Hom el carrega prenent-lo amb la mà i…
porpra de Cassi
Química
Matèria colorant consistent en una mescla d’or col·loidal i òxid d’estany (II) en proporcions variables.
És present en forma de pólvores marrons insolubles en l’aigua i solubles en l’amoníac Hom l’obté per reacció de solucions de clorurs d’estany II i IV És emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell
coma d’Amitges

Agulles i Pic d’Amitges
© Xevi Varela
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al N pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges
(2.824 m) i el tuc de Saboredo.
Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya
riu d’Aravó

Riu Aravó al seu pas al MN de Porta
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Cerdanya, emissari de l’estany de Lanós.
El seu curs més alt, que pren també el nom de riu de Fontviva , es dirigeix vers el sud-oest fins al poble de Portè, sota el coll de Pimorent, des d’on, canviant de direcció, es dirigeix vers el sud-est, seguint la vall de Querol Entra a la Baixa Cerdanya al molí de la Vinyola i, després de passar a ponent de Puigcerdà, a l’indret del pont d’Aravó que comunica la vila amb el llogaret de Sant Martí d’Aravó, i de deixar a la dreta Ventajola i Talltorta, desemboca al Segre, per la dreta, vora el pont de Soler, després de travessar el complex morènic més important del vessant…
Parets d’Empordà

Vista parcial de Parets d’Empordà, al municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), situat al N del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt
i Parets de Baix
.
El lloc és esmentat ja el 925 De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners Formà part de la baronia de Vilademuls
monestir de Sant Pere dels Arquells

Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Als XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina