Resultats de la cerca

Vinculat professionalment a la banca, s’afilià al Partit Nacionalista Basc  i exercí com a tinent d’alcalde de la seva ciutat del 1987 al 1991 Fou també apoderat de les Juntes Generals de Biscaia Del 1991 al 1998 fou conseller de l’Interior del govern basc i dirigí l’Ertzaintza en la lluita contra ETA i contra l’entorn que li donava suport El 1998 fou nomenat president del Parlament basc En aquest càrrec, el maig del 2003 es negà a executar l’ordre del Tribunal Suprem de dissoldre el Sozialista Abertzaleak considerat hereu d’ Herri Batasuna  , motiu pel qual el Tribunal Superior de Justícia…

Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat  Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i  La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996,  Desde el mar 1996 i  Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988 Viaje a la…

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió…

Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava — La seva…

Fill d’un alcalde falangista, es llicencià en dret i administració d’empreses per la Universitat de Deusto i exercí com a advocat en 1972 - 1977 Representà aquest any una de les víctimes en el judici per la matança d’Atocha perpetrada per la ultradreta i fou també professor de dret a la universitat Complutense  Inicià l’activitat política el 1970 en el Partido Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván Ingressà en el Partido Socialista Obrero Español quan aquesta formació s’hi fusionà el 1979, i a partir d’aleshores fou diputat al Congrés Dedicat a la política regional a partir del 1983, fou…

A les illes agrupa Esquerra Unida de Mallorca, Esquerra de Menorca i Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera Després de les eleccions al Parlament Balear del 1999 signà el Pacte de Progrés amb altres partits polítics PSIB-PSOE, PSM i Unió Mallorquina i entrà a formar part del Govern Balear Es féu càrrec de dues conselleries conselleria de treball i conselleria de benestar social El 2003 el PP aconseguí la majoria absoluta i la formació quedà fora del Govern Es presentà a les eleccions del 2007 dins la coalició Bloc per Mallorca, que incloïa el PSM, els ecologistes i ERCIlles…

En el moment de la seva creació hi tingué un pes determinant la necessitat d’obtenir suports per a l’assoliment de la Generalitat de Catalunya , que des del 1980 estava en mans de la coalició Convergència i Unió Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE   PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i n'obtingué 16 diputats A l’octubre del 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix PMaragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més…

Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…

Doctor en dret Madrid, 1948, l’any 1948 es traslladà a Barcelona, on exercí de jutge Ascendí a magistrat l’any 1953 i residí durant un any a Palma Excedent de la carrera judicial, exercí d’advocat a Barcelona del 1954 al 1961, any en què reingressà a la carrera judicial Fou president de les audiències territorials de Palma 1978 i de Barcelona 1983, vocal del Consell General del Poder Judicial 1985, senador pel PSC-PSOE 1986-89 i defensor del client de les caixes d’estalvi de Catalunya 1987 Collaborador en gran nombre de publicacions periòdiques, en el camp jurídic publicà Manual…

La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…