Resultats de la cerca

Restaurà la catedral de Sant Front de Peirigús, projectà el Sacré-Coeur de Montmartre a París i n'inicià la construcció

Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de…

Membre d’una família de músics activa al segle XVIII, el 1717 Aubert era conegut com a mestre de dansa i violinista en diversos cabarets de París, i ja havia escrit nombrosos ballets i comèdies Dos anys més tard, coincidint amb la publicació del seu primer llibre de sonates per a violí, entrà al servei del duc de Borbó, per a qui compongué Fête royale i el Ballet des XXIV heures El 1727 entrà a formar part de la Bande des 24 violons du Roy , en la qual tocà fins el 1746, i l’any següent fou nomenat primer violí de l’orquestra de l’Òpera de París Entre el 1719 i el…

Fou influït, en una primera etapa, per CCorot, JFMillet i GCourbet D’aquesta etapa són obres construïdes per plans simplificats La costa del Jalais 1867, coll WChurch Osborn, Nova York Des del 1866 fou assidu del que seria el grup impressionista i, per la seva influència, el 1868 aclarí la paleta i donà més intensitat als colors La carretera de Louvenciennes 1870, Musée d’Orsay Refugiat amb Monet a Londres 1870, de retorn a França residí a Pontoise i, des del 1874, participà en totes les exposicions del grup impressionista i fou l’únic que mantingué aquesta regular assiduïtat El seu…

Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…

Fou professor de la Schola Cantorum de París i dirigí 1896-1905 la Revue de Chant Grégorien i, des del 1909, la Tribune de Saint-Gervais Autor de Le drame liturgique 1906, L’art grégorien 1911, La vie musicale de l’Église 1929 i Le chant gallican 1939 Presidí la Société Française de Musicologie 1934-36

Vida Tant ell com els seus germans demostraren una gran capacitat envers la música, si bé concretament Charles-Valentin fou un nen prodigi Al Conservatori de París guanyà premis de solfeig quan només tenia set anys, i poc més tard guanyà certàmens de piano 1824, d’harmonia 1827 i també d’orgue 1834 Cridà l’atenció de L Cherubini, que el considerà un pianista de talent extraordinari Fou alumne d’harmonia de V-C-P Dourlen i de piano de P-J-G Zimmermann Freqüentà els cercles de F Chopin i G Sand, amb els quals establí una profunda amistat Home de caràcter introvertit, rebutjà sempre…

Fou deixeble de Nadia Boulanger composició i d’Olivier Messiaen harmonia al Conservatori de París El 1949 s’incorporà a l’estudi de la Radiodiffusion-télévision Française RTF fundat per Pierre Schaeffer , on dirigí del 1950 al 1958 el Groupe de Recherche de Musique Concrète i amb el qual desenvolupà una música que prenia com a primera matèria sons provinents de la vida quotidiana, enregistrats amb micròfons i cintes magnètiques que ulteriorment transformaven en composicions musicals mitjançant aparells electrònics tals com mescladors, filtres, etc Pioners de la música…

Deixeble de Léon Bonnat, s’orientà vers una temàtica d’escenes de la vida obrera Les rabouteurs de parquet , 1875 Louvre i de vistes de París Le pont de l’Europe , 1876 Petit Palais, Ginebra Gran mecenes d’artistes impressionistes, amb els quals exposava habitualment, reuní una important collecció d’obres d’aquest moviment, que llegà a l’Estat francès i que només li fou acceptada en part