Resultats de la cerca

Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats…

Jugà a l’Internacional de Sants abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol 1915-18, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1918 Jugava de migcampista de banda esquerra, i disputà tres partits amb la selecció catalana en la Copa Príncep d’Astúries, l’any 1917

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

El seu germà Alfons X la casà Burgos, 1254 amb el príncep de Galles Eduard I d'Anglaterra i li donà en dot els drets al ducat de Gascunya Acompanyà el seu marit a la croada de Terra Santa 1270-73 Fou soterrada a l’abadia de Westminster

Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace

Fill d’Ivan Šišman, príncep de Vidin Bdyn, succeí el tsar Jordi II, darrer de la dinastia Terter Recuperà els territoris de la Bulgària meridional, ocupats pels bizantins, i s’alià amb l’emperador Andrònic III contra els serbis 1327, que el derrotaren a Velbugd Küstendi el 1330

Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país

Príncep Trivulzio Creat cardenal 1629, lluità a favor de Felip IV de Castella i fou lloctinent d’Aragó 1642, capità general de Sicília 1647, virrei de Sardenya 1649-51, ambaixador a Roma 1653 i governador de Milà 1655-56, càrrec que ja havia exercit interinament en 1637-41

General 1813, participà en les campanyes contra França i rebé el comandament de l’exèrcit en la guerra contra Pèrsia 1827 i contra Turquia 1829 Dirigí la repressió contra la revolta polonesa, fou nomenat governador de Polònia i príncep de Varsòvia 1832 i posteriorment vencé els patriotes hongaresos 1849

Governador militar de Bruges, fou nomenat príncep pel rei de Prússia Amant de la magnificència i afeccionat a la jardineria, féu nombrosos viatges, que descriví en els seus llibres Weltgang in Europa ‘Viatge per Europa’, 1835, Briefe eines Verstorbenen ‘Cartes d’un difunt’, 1830 i Semilasso in Afrika 1836