Resultats de la cerca

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb…

Fundà, juntament amb Manolo Miralles i Vicent Torrent, el grup de música d’arrel valenciana Al Tall El 1988 abandonà Al Tall i inicià un camí musical que l’acostà al pop - rock amb el grup Terminal Sur i el 1997 enregistrà el seu primer disc en solitari, Buscando tu olor El 1999 tornà a la música tradicional, primer en uns concerts amb el grup l’Ham de Foc, i el 2001 amb Orgànic , que valgué a la seva veu esqueixada i potent molts elogis i premis, entre d’altres el premi Altaveu Lloances que es confirmaren amb Katà 2004 Amb aquest segon disc Gil feu el pas de cantautor a cantaor , i insistí…

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura a les Borges Blanques un museu temàtic dedicat a l’oli i a l’olivera des dels inicis de l’explotació d’aquest producte fins a l’actualitat El museu està installat en un edifici medieval, la Torre Sala dels Templers, a la Masia Salat, i s’ha fet per iniciativa privada de la família Riera

Fou inaugurat el 29 d’agost de 1989 amb una festa a la qual assistí el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i un partit entre el Palamós Club de Futbol i el Futbol Club Barcelona 2-1, en el qual el davanter local Coquito fou l’autor del primer gol També se l’anomena Nou Estadi Municipal i té una capacitat per a 8000 espectadors

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani És la tercera visita d’un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma 1993 i de la de José Montilla a Francesc Camps 2009

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura al Perelló Baix Ebre el parc eòlic de les Colladetes, el més gran de Catalunya El parc, situat en una superfície de 19 ha, té 36 aerogeneradors, amb una potència de 24,75 megawatts i una capacitat per a produir 65 milions de quilowatts l’any El parc és propietat de l’empresa Enervent

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, lliura a Madrid el premi Blanquerna al polític espanyol Miguel Herrero de Miñón per la seva sensibilitat envers la realitat catalana i el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat Herrero de Miñón, que va ser un dels membres de la ponència que va redactar la Constitució espanyola del 1978, és actualment militant de base del PP

Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos